William Donald Hamilton

Nom original	(en) W. D. Hamilton
Biografia
Naixement	1r agost 1936 El Caire (Regne d'Egipte)
Mort	7 març 2000 (63 anys) Hospital de Middlesex (Regne Unit)
Causa de mort	disfunció orgànica
Sepultura	Wytham
Residència	Regne Unit
Religió	Ateisme
Formació	London School of Economics St John's College, Cambridge University College de Londres Tonbridge School
Director de tesi	John Hajnal i Cedric Smith
Activitat
Camp de treball	Biologia i sociobiologia
Ocupació	biòleg evolutiu, psicòleg, zoòleg, genetista, sociobiòleg
Ocupador	Universitat de Michigan Universitat de São Paulo
Membre de	Royal Society (1980–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Influències	Ronald Aylmer Fisher
Obra
Estudiant doctoral	Laurence Hurst i Olivia Judson
Família
Pare	A. M. Hamilton
Premis
(1998)  ASN Award for Distinguished Achievement in the Conceptual Unification of the Biological Sciences (en) (1995)  Premi Internacional de la Fundació Fyssen (1993)  Premi Kyoto de ciències bàsiques (1993)  Premi Crafoord de Biociències (1990)  Medalla Frink (1989)  Medalla linneana (1988)  Medalla Darwin (1981)  Premi Newcomb-Cleveland (1980)  Tinbergen Lecture  Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit Científic

William Donald Hamilton (anglès: W. D. Hamilton) (El Caire, 1 d'agost de 1936 - Hospital de Middlesex i Londres, 7 de març de 2000) va ser un biòleg evolutiu britànic, considerat com un dels teòrics evolutius més importants del segle xx.^[1]

Hamilton es va fer famós pel seu treball teòric que exposava una base genètica rigorosa per a l'existència de la selecció de parentiu. Aquesta idea va ser clau per al desenvolupament d'una visió de l'evolució centrada en els gens, i per tant pot considerar-se a Hamilton com un dels precursors de la disciplina de la sociobiologia, fundada per Edward Osborne Wilson. Hamilton també ha publicat treballs importants sobre la proporció dels sexes, l'evolució del sexe i el principi de Fisher.

Hamilton va morir de malària al Congo quan realitzava recerques sobre l'origen del VIH (SIDA). El seu treball consistia a recol·lectar excrements de ximpanzés, ja que aquest primat és hoste del virus, no obstant això no li va afectar ja que va desenvolupar anticossos per superar-los. El més important d'aquest treball era demostrar la teoria que la sida va sorgir durant els anys 50 a causa dels programes de vacunacions (poliomelitis) mal desenvolupats i que aquest fet estava sent encobert per interessos econòmics.^[2]

Nota: en el procés per a l'obtenció de la vacuna de la poliomielitis s'utilitzen òrgans de micos (ronyons).

• 1978 Membre Honorari Estranger de l'American Academy of Arts and Sciences
• 1980 Membre de la Royal Society de Londres
• 1982 Premi Newcomb Cleveland de l'American Association for the Advancement of Science
• 1988 Medalla Darwin de la Royal Society de Londres
• 1989 Medalla de la Societat linneana de Londres
• 1991 Medalla Frink de la Societat Zoológica de Londres
• 1992/3 Premi Wander of the Universitat de Berna
• 1993 Premi Crafoord de la Royal Swedish Academy of Sciences
• 1993 Premi Kyoto de la Fundació Inamori
• 1995 Premi Fyssen de la Fundació Fyssen

• Alan Grafen ha escrit una memòria biogràfica per a la Royal Society. Veure {{format ref}} http://users.ox.ac.uk/~grafen/cv/WDH_memoir.pdf
• Un llibre: Segerstråli, O. 2007 Nature's oracle: an intellectual biography of evolutionist W. D. Hamilton. Oxford University Press. cal veure {{format ref}} http://www.oup.com/uk/catalogue/?ci=9780198607274

Hamilton va començar a publicar els seus articles l'any 1996, amb assajos curts mostrant el context. va morir després de preparar el segon volum, per la qual cosa els assajos del tercer volum els van escriure coautors.

• Hamilton W.D. 1996. Narrow Roads of Gene Land vol. 1: Evolution of Social Behaviour Oxford University Press,Oxford. ISBN 0-7167-4530-5
• Hamilton W.D. 2002. Narrow Roads of Gene Land vol. 2: Evolution of Sex Oxford University Press,Oxford. ISBN 0-19-850336-9
• Hamilton W.D. 2005. Narrow roads of Gene Land, vol. 3: Last Words (amb assajos per coautores, ed. M. Ridley). Oxford University Press, Oxford. ISBN 0-19-856690-5

• Hamilton WD. 1964. The genetical evolution of social behaviour I and II. — Journal of Theoretical Biology 7: 1-16 & 17-52. pubmed I pubmed II
• Hamilton WD. 1967. Extraordinary sex ràtios. Science 156: 477-488pubmed JSTOR
• Hamilton WD. 1971. Geometry for the selfish herd. Journal of Theoretical Biology. 31: 295-311.
• Hamilton WD. 1975. Innate social aptituds of man: an approach from evolutionary genetics. in R. Fox (ed.), Biosocial Anthropology, Malaby Press, London, 133-53.
• Axelrod, R; WD Hamilton. 1981. The evolution of co-operation Science 211: 1390-6 Pubmed, JSTOR
• Hamilton, WD; M Zuk. 1982. Heritable true fitness and bright birds: a role for parasites? Science 218: 384-387

• Edwards, A. W. F. «Natural Selection and the Sex Ratio: Fisher's Sources» (en anglès). The American Naturalist, 151, 6, 6-1998, pàg. 564–569. DOI: 10.1086/286141. ISSN: 0003-0147.
• Fisher, Ronald Aylmer. The genetical theory of natural selection.. Oxford: Clarendon Press, 1930. DOI 10.5962/bhl.title.27468. 
• Ford, E. B.. Butterflies. Londres: Collins, [2008?]. ISBN 978-0-00-727849-7. 
• Smith, J. Maynard; Price, G. R. «The Logic of Animal Conflict» (en anglès). Nature, 246, 5427, 11-1973, pàg. 15–18. DOI: 10.1038/246015a0. ISSN: 1476-4687.
• Dawkins, Richard. The selfish gene. Nova York: Oxford University Press, 1978. ISBN 0-19-520000-4. 
• Madsen, Elainie A.; Tunney, Richard J.; Fieldman, George; Plotkin, Henry C.; Dunbar, Robin I. M. «Kinship and altruism: A cross-cultural experimental study» (en anglès). British Journal of Psychology, 98, 2, 5-2007, pàg. 339–359. DOI: 10.1348/000712606X129213.