El nom prové del baix alemany Wellingsbüddel el que significa masia d'un cert Walding.[2] S'hi van trobar uns túmuls de l'edat del bronze i 'historiador Ludwig Frahm hi ha descobert un cementiri que data de l'últim període glacial (±500 aC).[3] El nom apareix per a primera vegada l'any 1296, quan el delme va ser cedit al monestir d'Harvestehude, aleshores comptava amb tres masies i una masia senyorial (Gutshof). La nissaga dels von Kurtzrock va adquirir la masia senyorial el 1675 i la va vendre al rei de Dinamarca a mitjan segle xviii. El 1892, el ric negociant hamburguès Otto J. Hübbe, aleshores propietari de la masia va decidir urbanitzar la masia, i s'hi van construir les primeres vil·les. El 1918 es van obrir ambdues estacions (Hoheneichen i Wellingsbüttel) del que més tard va esdevenir la línia S1 del metro, el que va accelerar la seva urbanització.[4]
El 1864, després de la Guerra dels Ducats va passar sota domina prussià i va ser incorporat al districte de Stormarn. Del 1867, fins a la seva fusió amb la ciutat estat d'Hamburg decidit pel govern nazi el 1937, va ser un municipi independent que tenia aleshores 4000 habitants.[5] Després de la Segona Guerra Mundial, la població va créixer ràpidament en acollir molts refugiats de les terres de Prússia que l'Alemanya va haver de cedir a Polònia. Ara per ara és un poble residencial del qual la major activitat econòmica és el comerç i els serveis de proximitat
Llocs d'interès
El sender per a vianants lents a la ribera de l'Alster, construït a l'antic camí de sirga[6]
El museu de la vall de l'Alster (Alstertalmuseum) en les dependències de la masia senyorial, al portal i les antigues dimores dels masòvers.[7] L'antiga casa senyorial es va transformar en residència per gent gran benestant, la planta baixa és parcialment oberta al públic.
↑«Regionaldaten für Wellingsbüttel». Statistisches Amt für Hamburg und Schleswig-Holstein, 31-12-2015. [Consulta: octubre 2016]. (Servei d'estadística d'Hamburg i de Slesvig-Holstein)
↑Beckershaus, Horst. «Wellingsbüttel». A: Die Namen der Hamburger Stadtteile (Els noms dels barris d'Hamburg) (en alemany). Hamburg: Editorial Ernst Kabel, 1998, p. 131. ISBN 3-8225-0471-8.
↑Tilgner, Daniel. «Wellingsbüttel». A: Hamburg von Altona bis Zollenspieker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt (en alemany). Hamburg: Hoffmann & Campe, 2002, p. 1078-1083. ISBN 3-455-11333-8. (Hamburg de A d'Altona cap a Z de Zollenspiecker: el manual de l'Haspa de tots els barris de la ciutat hanseàtica)