Weaver va estudiar matemàtiques a la universitat de Wisconsin a Madison en la qual es va graduar el 1916. Els anys successius, durant la Primera Guerra Mundial va estar al Throop College de Pasadena (actual Caltech) fent docència i al Bureau of Standards fent recerca militar.[1] El 1920 va tornar a la universitat de Madison, on va ser cap del departament de matemàtiques a partir de 1928.[2]
El 1932, va acceptar el càrrec de director de la divisió de ciències naturals de la Fundació Rockefeller que li va oferir el seu president Max Mason,[3] qui havia sigut professor seu en els anys d'estudiant a Madison.[4] Excepte uns anys durant la Segona Guerra Mundial, en els quals va tornar a la recerca militar[5] desenvolupant les teories matemàtiques del combat iniciades per Leslie Cunningham,[6] va mantenir el càrrec a la Fundació Rockefeller fins que es va retirar el 1959.[7] Després de jubilar-se, encara va ser durant cinc anys vicepresident i patró de la Fundació Alfred P. Sloan.[8]
Weaver és autor de dos llibres molt influents:
1929 - The Electromagnetic Field, escrit juntament amb Max Mason. Va ser el llibre de text clàssic sobre camps electromagnètics utilitzat als estudis de física durant molts anys.[2]
Al final dels seus dies va publicar també dos interessants llibres divulgatius: Lady Luck (1963), sobre teoria de la probabilitat, i Alice in many tongues, sobre les traduccions del llibre de Lewis Carroll a diferents idiomes.[10]
Però potser la tasca per la que és més recordat, és per haver estat el dinamitzador de la fundació Rockefeller en el àmbit de la recerca,[11] i, especialment en el camp de la biologia molecular.[12]
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Warren Weaver» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Hosch, William L. «Warren Weaver». Encyclopaedia Britannica, 2009. [Consulta: 7 desembre 2020].(anglès)
«WEAVER, Warren». Foro Histórico de las Telecomunicaciones. [Consulta: 7 desembre 2020].(castellà)
