Walter Houser Brattain

Plantilla:Infotaula personaWalter Houser Brattain
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1902 Modifica el valor a Wikidata
Xiamen (Dinastia Qing) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 1987 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Seattle (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
FormacióWhitman College
Queen Anne High School (en) Tradueix
Tonasket High School (en) Tradueix
Universitat de Minnesota
Universitat d'Oregon
University of Oregon College of Arts and Sciences (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohn Torrence Tate, Sr. Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, inventor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWhitman College Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeKeren Gilmore Brattain
Emma Jane Miller Modifica el valor a Wikidata
PareRoss Brattain Modifica el valor a Wikidata
GermansRobert Brattain Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 56b058e2-3ca3-4acf-bcb1-d7ec97d3283b Find a Grave: 49662417 Modifica el valor a Wikidata

Walter Houser Brattain (Xiamen, Xina 1902 - Seattle, EUA 1987) fou un físic nord-americà de Bell Labs [1] Juntament amb els seus companys científics John Bardeen i William Shockley, van inventar el transistor de contacte puntual al desembre del 1947.  Van compartir el Premi Nobel de Física de 1956 pel seu invent. Brattain va dedicar gran part de la seva vida a investigar sobre els estats superficials.

Biografia

Va néixer el 10 de febrer de 1902 a la ciutat de Xiamen, situada a la província xinesa de Fujian. Va estudiar al Whitman College de Walla Walla, ciutat situada a l'estat nord-americà de Washington, i es llicencià en física i matemàtiques l'any 1924. Morí el 13 d'octubre de 1987 a la ciutat nord-americana de Seattle.[2]

Recerca científica

Després de treballar com a físic en la divisió de ràdio de l'Institut Nacional de Models i Tecnologia, el 1929 es va incorporar als Laboratoris Bell. El seu principal camp d'investigació va ser l'estudi de les propietats de les superfícies dels sòlids, i en particular el de l'estructura atòmica d'un material a nivell superficial, la qual difereix de la de l'interior. Juntament amb els físics nord-americans William Shockley, director del projecte, i John Bardeen van inventar un petit dispositiu electrònic anomenat transistor. Es va anunciar per primera vegada el 1948 i es va acabar el 4 de juliol de 1951. S'ha emprat comercialment en ràdios portàtils, audiòfons i altres aparells.[2][3]

L'any 1956 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Shocley i Bardeen, per la seva recerca en semiconductors i pel descobriment de l'efecte transistor.[3]

Referències

  1. ↑ Cooper, David Y. Brattain, Walter H. (1902-1987), physicist (en anglès). 1. Oxford University Press, 2001-07. DOI 10.1093/anb/9780198606697.article.1301949. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Bardeen, John. Walter Houser Brattain 1902–1987. Washington, D.C.: National Academy of Sciences, 1994 [Consulta: 4 març 2015]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Riordan, Michael; Hoddeson, Lillian. Crystal fire: the invention of the transistor and the birth of the information age. Nova York: Norton, 1998. ISBN 978-0-393-31851-7. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walter Houser Brattain