WWE World Heavyweight Championship

Plantilla:Infobox sports competitionWWE World Heavyweight Championship
Imatge
Tipuscampionat de lluita lliure professional Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència2002 – Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps2 setembre 2002 – 2014 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webwwe.com… Modifica el valor a Wikidata

El World Heavyweight Championship (en anglès: Campionat del món del pes pesant), fou un campionat de lliure professional de l'empresa World Wrestling Entertainment (WWE) exclusiu de la marca SmackDown, sent el campionat més important de dita marca. En 2013 es va reunificar amb el Campionat WWE quan Randy Orton va derrotar John Cena.[1] Durant els dos regnats de Rey Mysterio el títol va passar a dir-se World Championship a causa del fet que Mysterio no és un lluitador de categoria Heavyweight.

Història

Edge posseeix el record amb set regnats i és responsable de diversos canvis de marca.

El 2002 el nombre de lluitadors de la WWF s'havia duplicat i com a resultat es va crear una divisió de dues marques RAW i SmackDown. El WWE Undisputed Championship es va mantenir exclòs de la separació de marques, podent ser reptat per qualsevol lluitador de l'empresa.

Després Eric Bischoff va passar a ser el gerent general de RAW i Stephanie McMahon la de SmackDown. Stephanie va contactar amb Brock Lesnar, el WWE Undisputed Champion, perquè s'unís a la seva marca, deixant a Raw sesne títol mundial.Això va provocar que Eric Bischoff anunciés la creació del Campionat Mundial de pes pesant, el 2 de setembre de 2002, atorgant-li a Triple H i fent que fos exclusiu de la marca Raw. Immediatament després el WWE Undisputed Champion va canviar de nom a WWE Championship.

En el Draft 2005, John Cena, en aquell moment Campió de la WWE va ser enviat a Raw mentre que Batista, Campió Mundial de des pesant en aquell moment fou enviat a SmackDown. A conseqüència el títol es va tornar exclusiu de SmackDown. A l'edició del 30 de juny de 2008 a Raw CM Punk va usar la seva oportunitat del Money in the Bank enfront a Edge, campió en aquell moment portant el campionat a RAW.

El 15 de febrer de 2009 en el PPV No Way Out, novament va tornar a SmackDown quan Edge, membre de dita marca, va guanyar una Elimination Chamber, on el títol estava en joc. A WrestleMania XXV, el 5 d'abril de 2009, John Cena (membre de Raw) va derrotar a Edge (campió en aquell moment) i The Big Show (ambdós membres de SmackDown) en una Triple Threat Match. Com a resultat el campionat va tornar a la marca RAW. Menys d'un mes després Edge va derrotar a John Cena en una lluita titular, retornant el campionat a la marca SmackDown. En 2013 es va reunificar amb el Campionat WWE quan Randy Orton va derrotar John Cena.[1]

Llista de campions

Lluitador N.º Data Dies Show o Esdeveniment Notes
1 Triple H 1 2 setembre 2002 76 Raw Campió inaugural
2 Shawn Michaels 1 17 novembre 2002 28 Survivor Series (2002) En aquest combat també hi participava Chris Jericho, Rob Van Dam, Booker T i Kane
3 Triple H 2 15 desembre 2002 280 WWE Armageddon (2002) El combat va ser del tipus Three Stages of Hell match
4 Goldberg 1 21 setembre 2003 84 WWE Unforgiven (2003) Combat del tipus Career vs. Title
5 Triple H 3 14 desembre 2003 91 WWE Armageddon (2003) Triple Threat Match on també participava Kane
6 Chris Benoit 1 14 març 2004 154 WrestleMania XX Triple Threat Match on també participava Shawn Michaels
7 Randy Orton 1 15 agost 2004 28 SummerSlam (2004) Campió més jove de la història
8 Triple H 4 12 setembre 2004 85 WWE Unforgiven (2004)
Vacant 6 desembre 2004 Raw El campionat va quedar vacant després d'una doble desqualificació en un Triple Threat Match entre Triple H, Edge i Chris Benoit
9 Triple H 5 9 gener 2005 84 WWE New Year's Revolution (2005) Combat del tipus elimination chamber on també participaven Chris Benoit, Chris Jericho, Randy Orton, Batista i Edge. Shawn Michaels fou l'arbitre.
10 Batista 1 3 abril 2005 282 WrestleMania XXI Durant el seu regnat el títol es tornà exclusiu de SmackDown
Vacant 10 gener 2006 SmackDown Batista va patir una lesió
11 Kurt Angle 1 10 gener 2006 82 SmackDown Va guanyar un 20-Man-Batlle Royal
12 Rey Mysterio 1 2 abril 2006 112 WrestleMania XXII Triple Threat Match que incloïa a Randy Orton. El campionat fou rebatejat com a World Championship ja que Rey Mysterio no és un lluitador de categoria pes pesat.
13 Booker T 1 23 juliol 2006 126 WWE The Great American Bash
14 Batista 2 26 novembre 2006 126 Survivor Series (2006) Aquest combat fou un Last Chance Match
15 The Undertaker 1 1 abril 2007 37 WrestleMania XXIII
16 Edge 1 8 maig 2007 70 SmackDown Va usar el maletí Money in the bank
Vacant 17 juliol 2007 SmackDown Edge va deixar el campionat per una lesió
17 The Great Khali 1 17 juliol 2007 61 SmackDown Va guanyar un 20-Man-Battle Royal
18 Batista 3 16 setembre 2007 91 WWE Unforgiven Triple Threat Match on també participava Rey Mysterio
19 Edge 2 16 desembre 2007 105 WWE Armageddon Triple Threat Match on també participava The Undertaker
20 The Undertaker 2 30 març 2008 30 WrestleMania XXIV Aquest fou un Campionat vs. Ratxa on l'invicte de Undertaker va millorar a 16-0
Vacant 29 abril 2008 SmackDown Per decisió de Vickie Guerrero que va declarar que la clau de submissió que Undertaker havia usat per guanyar el campionat era molt perillosa i també va ser prohibida.
21 Edge 3 1 juny 2008 29 WWE One Night Stand Edge va derrotar a Undertaker en un Tables, Ladders & Chairs Match
22 CM Punk 1 30 juny 2008 69 Raw Va canviar el seu Money in the bank per una lluita titular
23 Chris Jericho 1 7 setembre 2008 49 WWE Unforgiven Va derrotar a JBL, Batista, Rey Mysterio & Kane. CM Punk no va lluitar en el combat on va perdre el campionat.
24 Batista 4 26 octubre 2008 8 WWE Cyber Sunday Steve Austin fou l'arbitre
25 Chris Jericho 2 3 novembre 2008 20 Raw Steel Cage Match
26 Edge 4 15 febrer 2009 49 WWE No Way Out Elimination Chamber que incloïa a Chris Jericho, Rey Mysterio, Mike Knox i Kane. Durant el seu regnat el títol es tornà exclusiu de SmackDown
27 John Cena 2 5 abril 2009 21 Triple Threat Match on també participava The Big Show. Durant el seu regnat el títol es tornà exclusiu de Raw
28 Edge 5 26 abril 2009 42 WWE Backlash Last Man Standing. El campionat es tornà exclusiu de SmackDown.
29 Jeff Hardy 1 7 juny 2009 0 WWE Backlash Ladder Match
31 CM Punk 2 7 juny 2009 49 WWE Extreme Rules Va canviar el seu Money in the bank
32 Jeff Hardy 2 26 juliol 2009 28 WWE Night of Champions
33 CM Punk 3 23 agost 2009 42 SummerSlam Tables, Ladders & Chairs Match
34 The Undertaker 3 4 octubre 2009 140 WWE Hell in a cell Hell in a cell match
35 Chris Jericho 3 21 febrer 2010 37 WWE Elimination Chamber Elimination chamber que va incloure a John Morrison, R-Truth, CM Punk i Rey Mysterio
36 Jack Swagger 1 30 març 2010 82 SmackDown Va canviar el seu Money in the bank per una lluita titular
37 Rey Mysterio 2 20 juny 2010 28 WWE Fatal 4 Way Fatal-4-Way on també participava The Big Show i CM Punk. El campionat va canviar de nom a World Championship
38 Kane 1 18 juliol 2010 154 WWE Money in the Bank Va canviar el seu Money in the Bank la mateixa nit que el va aconseguir
39 Edge 6 19 desembre 2010 58 WWE TLC: Tables, Ladders & Chairs Fatal-4-Way que va incloure a Rey Mysterio i Alberto Del Rio
40 Dolph Ziggler 1 15 febrer 2011 0 SmackDown No hi va haver combat. Vickie Guerrero va desposseir a Edge del títol i el va donar a Dolph Ziggler
41 Edge 7 15 febrer 2011 56 SmackDown Va recuperar el campionat la mateixa nit que li va ser pres
— Vacant — 12 abril 2011 — SmackDown Edge es va veure obligat a deixar vacant el campionat degut a una lesió que el va obligar a retirar-se de la lluita lliure
42 Christian 1 1 maig 2011 2 Extreme Rules (2011) Va derrotar Alberto Del Rio en un Ladder Match.
43 Randy Orton 2 3 maig 2011 75 SmackDown Va guanyar l'oportunitat titular gràcies al vot del públic
44 Christian 2 17 juliol 2011 28 Money in the Bank (2011) Va guanyar per descalificació i estaba estipulat que si Randy Orton era desqualificat o hi havia algun error per part de l'àrbitre Christian es convertiria en el nou campió.
45 Randy Orton 3 14 d'agost de 2011 35 SummerSlam (2011)
46 Mark Henry 1 18 de setembre de 2011 91 Night of champions (2011)
47 Big Show 1 18 de desembre de 2011 0 TLC: Tables, Ladders & Chairs (2011) Aquest fou un dels dos regnats més curts de la història d'aquest campionat
48 Daniel Bryan 1 18 de desembre de 2011 105 TLC: Tables, Ladders & Chairs (2011) Daniel va usar el seu contracte SmackDown Money in the Bank, després que Big Show fos atacat per Mark Henry i no es pogués aixecar.
49 Shaemus 1 1 d'abril de 2012 210 WrestleMania XXVIII
50 The Big Show 2 28 d'octubre de 2012 72 Hell in a Cell
51 Alberto del Rio 1 8 de gener de 2013 90 Friday Night SmackDown! Fou un last man standing match
52 Dolph Ziggler 2 8 d'abril de 2013 69 Monday Night RAW Aprofità la oportunitat del World Heavyweight Championship Money in the Bank.
53 Alberto del Rio 2 16 de juny de 2013 133 Payback
54 John Cena 3 27 d'octubre de 2013 49 Hell in a cell
55 Randy Orton 4 15 de desembre de 2013 0 TLC: Tables, Ladders & Chairs

Major quantitat de regnats

The Undertaker és el campió més gran que ha tingut el campionat.

Dades interessants

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Hoegler, Alex. «The Final 10 WWE World Heavyweight Championship Reigns, Ranked» (en anglès). The Sportster, 15-11-2019. [Consulta: 6 febrer 2020].