PROFILPELAJAR.COM

Władysław Gomułka
Biografia
Naixement	6 febrer 1905 ; Krosno (Imperi austrohongarès)
Mort	1r setembre 1982 (77 anys); Varsòvia (Polònia)
Causa de mort	càncer de pulmó
Sepultura	Cementiri Militar de Powązki
President de Polònia
Diputat del Sejm de la República Popular de Polònia
Dades personals
Altres noms	Wiesław
Religió	Ateisme
Formació	Escola Internacional Lenin
Activitat
Ocupació	polític, sindicalista
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica (–1942); Independent Peasant Party (en) ; Polish Socialist Party – Left (en) ; Partit Obrer Unificat Polonès ; Partit Obrer Polonès ; Partit Comunista de Polònia
Membre de	Unió de Combatents per la Llibertat i la Democràcia
Família
Cònjuge	Zofia Gomułkowa (1951–1982), mort de la persona
Parella	Zofia Gomułkowa (1928–1951)
Fills	Ryszard Strzelecki-Gomułka; () Zofia Gomułkowa
Premis
	(1966) Medalla pel 1000è aniversari de l'Estat Polonès; (1960) For services to the city of Gdańsk (en) ; (19 juliol 1946) Gran Creu de l'Orde Polònia Restituta; Medal Rodła (en) ; Orde dels Constructors de la Polònia Popular; Gran Creu de la Legió d'Honor; Insígnia d'Honor al Mèrit per a Varsòvia; Medalla del Centenari de Lenin; Orde de Lenin; Orde de la Creu de Grunwald, 1a classe; Orde de Georgi Dimitrov; Creu Partisana; Medalla per Varsòvia (1939 - 1945); Medalla d’Honor dels Miners, 1r grau ;
	Signatura

Władysław Gomułka (Krosno, 1905 - Konstancin-Jeziorna, 1982) fou un dirigent comunista polonès. Fou membre del Partit Comunista de Polònia (Komunistyczna Partia Polski, KPP) des de 1926.

Primer govern

El 1934 Gomułka va marxar a Moscou, on va viure-hi durant un any. Quan va tornar a Polònia fou detingut i s'estigué a la presó fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial.^[1] Durant la guerra, Gomułka fou un influent dirigent comunista que va convèncer Stalin de refundar el Partit Obrer Polonès (Polska Partia Robotnicza). Acabada la guerra, fou vice-primer ministre del Govern Provisional de Polònia (Rząd Tymczasowy Rzeczypospolitej Polskiej) (gener - juny del 1945) i del Govern d'Unitat Nacional (Tymczasowy Rząd Jedności Narodowej) (1945-1947), posició des de la qual va aconseguir que els comunistes sortissin vencedors del referèndum del 1946 i de les eleccions legislatives de 1947.^[2] Aleshores, Gomułka dominava totalment la situació a Polònia; ara bé, les lluites entre les diferents faccions del partit esdevingudes entre 1951 i 1954 van dur a denunciar-lo com a element dretà i reaccionari per la qual cosa no sols fou expulsat del Partit Obrer Unificat Polonès sinó fins i tot empresonat.

Retorn al poder

Després de la mort del primer ministre Bolesław Bierut -estalinista- el 1956, va començar a Polònia un breu procés de desestalinització, la qual cosa va fer néixer entre la població l'esperança que es durien a terme reformes. El juny de 1956, va començar una revolta a Poznań. Els obrers s'amotinaren contra l'escassedat de menjar i de béns de consum, la manca d'habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu, l'embarcament de productes cap a la Unió Soviètica i la mala gestió de l'economia. En un principi, el govern comunista polonès va respondre-hi titllant els revoltats de "provocadors contrarevolucionaris i agents de l'imperialisme"; i les forces de seguretat causaren morts i ferits entre els manifestants. Aviat però, adonant-se que les revoltes havien despertat el sentiment nacional, les jerarquies del règim van canviar d'idea i passaren a considerar els revoltats com a "obrers honestos amb greuges legítims". Els salaris foren incrementats en un 50% i es feren promeses de canvi polític i econòmic. Aleshores, el primer ministre Edward Ochab va convidar l'acabat de rehabilitar Gomułka a ocupar el càrrec de primer secretari del partit, el qual, però, va deixar clar que necessitava tenir un poder real per aplicar reformes.^[3]^[4]

Una condició que va posar Gomułka fou la destitució del politburó polonès i del ministeri de defensa del mariscal soviètic Konstantin Rokossovsky qui havia ordenat a les tropes carregar contra els obrers de Poznań, cosa que fou acceptada per Ochab. Finalment, el 19 d'octubre, comptant amb el suport de les jerarquies del règim, de l'exèrcit i de la policia política, Gomułka fou nomenat primer secretari del partit, cosa que va causar alarma dins del govern soviètic, el qual, a més d'organitzar maniobres militars a la frontera polonesa, va enviar a Polònia una delegació encapçalada per Khrusxov i formada, entre d'altres, per Mikoian, Bulganin, Molotov, Kaganàvitx i el mariscal Kóniev. Gomułka va deixar-los clar que, en cas d'invasió, les tropes poloneses resistirien, però també va assegurar-los que les reformes eren una qüestió interna i que Polònia no tenia cap intenció d'abandonar el comunisme ni els seus tractats amb la Unió Soviètica; els soviètics s'hi avingueren^[5] i Gomułka fou confirmat en el seu càrrec.^[6] Ara bé, per mitjà de Ràdio Europa Lliure les notícies dels esdeveniments de Polònia van arribar a Hongria on una manifestació d'estudiants a Budapest en suport de Gomułka, demanant el mateix tipus de reformes, va donar origen a la Revolució hongaresa de 1956.

Govern 1956-1970

Inicialment, Gomułka era molt popular a causa del seu tarannà reformista orientat cap a trobar una via polonesa cap al socialisme;^[7] ara bé, aviat va moderar el seu reformisme a causa de les pressions soviètiques. Per això, va acabar donant suport a la persecució contra l'Església i alguns intel·lectuals del partit com ara Kołakowski, com també va endurir la censura i perseguí estudiants i dissidents. El 1968, va prendre part en la intervenció de les tropes del Pacte de Varsòvia a Txecoslovàquia que hi posaren fi a la Primavera de Praga, i, per altra banda, va incitar una campanya de propaganda antisionista perquè el Bloc de l'Est es posicionà contra Israel en la Guerra dels Sis Dies.^[8] Després Gomułka va afirmar que això no s'havia fet deliberadament.

Retir polític

El desembre de 1970, una sagnant repressió contra els vaguistes dels molls, en què desenes d'obrers foren morts a trets per la policia, va dur a la dimissió de Gomułka, oficialment per motius de salut, i a la seva substitució per Edward Gierek.^[9] Després de la seva mort, la imatge negativa de Gomułka en la propaganda comunista fou rehabilitada. Les seves memòries no es van publicar fins al 1994.

Referències

↑ Jerzy Eisler, Siedmiu wspaniałych. Poczet pierwszych sekretarzy KC PZPR [The Magnificent Seven: first secretaries of the PZPR], Wydawnictwo Czerwone i Czarne, Warszawa 2014, ISBN 978-83-7700-042-7, pp. 174–175
↑ Andrzej Werblan, Władysław Gomułka. Sekretarz Generalny PPR [Władysław Gomułka: Secretary General of the PPR], p. 5
↑ «The defection of Jozef Swiatlo and the Search for Jewish Scapegoats in the Polish United Workers' Party, 1953-1954» (PDF). Fourth Convention of the Association for the Study of Nationalities. Harriman Institute, Columbia University, New York City, abril 15–17, 1999. [Consulta: 27 octubre 2007].
↑ Rothschild and Wingfield: Return to Diversity, A Political History of East Central Europe Since World War II OUP 2000
↑ «Notes from the Minutes of the CPSU CC Presidium Meeting with Satellite Leaders, octubre 24, 1956» (PDF). The 1956 Hungarian Revolution, A History in Documents. George Washington University: The National Security Archive, 04-11-2002. [Consulta: 2 setembre 2006].
↑ Granville, Johanna "From the Archives of Warsaw and Budapest: A Comparison of the Events of 1956" pages 521-563 from East European Politics and Societies, Volume 16, Issue #2, abril 2002 pages 540-541
↑ «Rebellious Compromiser». Time Magazine, 10-12-1956 [Consulta: 14 octubre 2006]. Arxivat 2008-04-12 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-04-12. [Consulta: 21 març 2017].
↑ Judt, Tony (2005). Postwar: A History of Europe Since 1945. New York, The Penguin Press, pp. 434-435
↑ Adam Leszczyński. «Towarzysz Zenon, prawa ręka towarzysza Wiesława». Gazeta Wyborcza, 17-01-2014. [Consulta: 6 novembre 2015].