PROFILPELAJAR.COM

Vologès III de Pàrtia
Biografia
Naixement	segle I
Mort	segle II
Activitat
Ocupació	monarca
Família
Família	Arsàcides
Pare	Vologès II de Pàrtia

Vologès III va ser rei de Pàrtia, primer només de les regions orientals (del 150 al 140) i després de tota Pàrtia del 140 al 147. Era fill de Vologès II i l'any 105, poc abans de la mort de Pacoros II, es va rebel·lar i va obtenir suport a la part oriental del regne, però Osroes I es va fer reconèixer com a successor a la part occidental.^[1]

Durant els següents 35 anys va estar en guerra contra el seu rival Osroes I, germà i successor de Pacoros i després contra Mitridates IV, germà i successor d'Osroes I.^[1]

Durant la campanya de Trajà a Pàrtia (115-117), va haver de fugir de les seves capitals, Selèucia del Tigris i Ctesifont que van ocupar els generals romans Marc Eruci Clar i Tiberi Juli Alexandre Julià, i les van arrasar.^[2] Ha d'acceptar el protectorat romà sobre Armènia i la fragmentació del regne per part de Roma amb la creació de les províncies romanes d'Adiabene i de Síria i va convertir en vassall al regne de Caracene al fons del golf Pèrsic. L'emperador romà també va intentar oposar-s'hi a la mateixa Pàrtia amb un tal Partamaspades que es va presentar com el fill d'Osroes I (116). Després de la sobtada desaparició de Trajà el 7 d'agost de 117, el rei part també es va poder beneficiar de la pau avantatjosa negociada l'any 123 per Osroes I amb Hadrià, que va renunciar a la majoria de les conquestes del seu predecessor Trajà i va fixar la frontera del dos imperis a l'Eufrates.^[3]

A la mort de Mitridates IV l'any 140 la noblesa va ser quasi unànime a reconèixer-lo com a rei, però encara es va revoltar un personatge desconegut, a les regions iranianes, mentre els alans atacaven Atropatene i Armènia (van arribar fins a Capadòcia). La rebel·lió va ser dominada probablement en poc temps i les incursions dels alans es van contenir com es va poder.^[1]

Vologès III va morir l'any 147 i el va succeir el seu fill Vologès IV, que algunes fonts diuen que era fill de Mitridates IV.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Verstandig, André. Histoire de l'empire parthe. Brusel·les: Le Cri, 2001, p. 293-321. ISBN 9782871062790.
↑ Cassi Dió. Història romana, XLVIII, 30,
↑ Deli Espartià. Història Augusta: Hadrià, XIII