A Viure i veure, Tísner narra, en primera persona i amb profusió de noms i detalls, les seves experiències bèl·liques i, per extensió, de la resta de combatents de la República, oferint una visió personal i punyent de la Guerra Civil espanyola. Aquestes memòries de guerra s'inicien amb la narració del record d'un viatge en cotxe sota l'ardent sol tropical de Mèxic i amb la visió d'una vella del país que feia anar un teler manual.[2]
