Violet Ann Bland (Bayston Hill,17 de desembre del 1863 - Tooting, 21 de març del 1940) fou una sufragetteanglesa que escrigué sobre les seues experiències i fou alimentada per força a la presó.
Primers anys
Dudmaston Hall, lloc del primer treball de Violet Bland
Violet Bland nasqué a Bayston Hill, Shropshire, la major de nou fills del muntador de ferrocarrils William Henry Bland i la seua esposa Violet.[1] Després de l'escola treballà de serventa de cuina a Dudmaston Hall, prop de Bridgnorth.
Deu anys més tard, oferia allotjament «amb bona cuina" a Cirencester, de primer en una casa modesta i després a la Gloucester House, una gran mansió de la reina Anna al Dyer Street. Va adquirir tres noves cases, i en llogà dues.
El 1905 dirigia un Col·legi de Dames de Ciències Domèstiques a Henley Grove, Bristol, una mansió de quinze cambres al parc, on oferia classes de cuina, valors alimentaris i gimnàstica. Al 1906 havia convertit Henley Grove en un hotel.[2]
L'activisme de les sufragettes
Anunci d'oferiment d'allotjament col·locat per Violet Bland en l'Army and Navy Gazette, 1916
A Bristol, Violet Bland milità en la Unió Social i Política de les Dones. Entre els seus convidats a Henley Grove hi havia les prominents sufragettes Annie Kenney, Lettice Floyd, Elsie Howey, Mary Elizabeth Phillips, Vera Wentworth, Mary Blathwayt i Mary Sophia Allen. A l'agost del 1909, organitzà una recepció per a recaptar fons, per les sufragettes en vaga de fam Lillian Dove-Wilcox i Mary Allen.[3]
A l'agost del 1910 Violet Bland vengué les seues possessions i se n'anà a Londres, on durant 25 anys dirigí una casa d'hostes en el 22 del carrer Old Burlington. Va ser arrestada durant la marxa del Divendres Negre de novembre del 1910 contra el Parlament.[4] En una altra manifestació al 1912, la detingueren per llançar una pedra a les finestres de la companyia Commercial Cable a l'Avinguda Northumberland, i la sentenciaren a quatre mesos de presó.[5]
Alimentació per força a la presó
Carta signada per la sufragetteEmmeline Pankhurst en nom de la Unió Social i Política de les Dones
L'alimentaren a la força a la presó d'Aylesbury. Va escriure sobre aquesta experiència en Votes for Women.[6]
Per a honorar-la, Violet Bland va rebre la Medalla Hunger Strike i un reconeixement d'Emmeline Pankhurst, dirigent del moviment sufragista.[7]
La cita del reconeixement (vegeu foto de la dreta), diu: «Presentat a Violet Ann Bland per la Unió Social i Política de Dones en reconeixement d'una bona acció, la resistència fins al darrer extrem de la fam i les dificultats, un gran principi de justícia política».
Darrers anys
El 1915, Violet tenia 52 anys i era soltera. Violet Bland va adoptar cinc dels fills orfes de la seua germana.[8] El major, Richard, fou el pare dels economistes Eamonn Butler i Stuart Butler.
Violet Bland va morir a l'Hospital de Sant Benet, de Tooting, el 21 de març del 1940 i la soterraren al cementeri City of Westminster, a Hanwell.
Referències
↑Bland, Ken; Bland, Allan «Violet Ann Bland 1863-1940: Bayston Hill’s Suffragette» (en anglés). Shropshire Libraries archive, 1-2018.
