Violante Atabalipa Ximenes de Bivar e Vellasco

Plantilla:Infotaula personaViolante Atabalipa Ximenes de Bivar e Vellasco
Biografia
Naixement1r desembre 1817 Modifica el valor a Wikidata
Salvador (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1875 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets de les dones, propietaria de diari, escriptora, periodista Modifica el valor a Wikidata

Violante Atabalipa Ximenes de Bivar e Vellasco (1 de desembre de 1817 – 25 de maig de 1875) fou una feminista, escriptora i propietària d'un periòdic del Brasil.

Biografia

Vellasco nasqué l'1 de desembre de 1817 a São Salvador da Bahia.[1] De petita va rebre una bona formació i visqué amb sa mare i el seu iaio mentre son pare estava a Rio de Janeiro.[1] Eventualment la família es reuní amb son pare a Rio de Janeiro.[2] En 1945, Vellasco es casà amb un tinent, João Antonio Boaventura, qui morí solament uns pocs anys després d'haver-se casat.[2] Vellasco fou rica i tingué una font d'ingressos independent i pogué finançar la seua pròpia obra.[3][4] Ella estava en contra de l'exclusió de les dones en l'educació superior de Brasil.[3]

Vellasco treballà com a editora i patrocinadora de O Jornal das Senhoras, una revista feminista creada el 1952 i primer editada per Joana Paula Manso de Noronha.[5][6] O Jornal das Senhoras cobria les qualitats positives de les dones, defensava l'educació per a les dones i cobrí altres temes d'interès per a les dones.[5] Altra editora de la publicació, junt a Vellasco, fou Gervasia Nunenzia Pires dos Santos.[7] La revista continuà sent publicada fins al mes de desembre de 1855.[5] Vellasco també es dedicà a la traducció d'obres literàries.[2] Més endavant publicaria altra revista, O Domingo, l'any 1874,[8] la qual defensava i parlava sobre els drets de les dones al Brasil.[9][10]

El 25 de maig de 1875, Vellasco va morir a Rio de Janeiro.[11][12]

Vellasco va ser membre del Consell Imperial a Brasil i també fou la fundadora i directora del Conservatori Dramàtic Brasiler a Rio de Janeiro.[13]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Macedo, 1876, p. 97.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Macedo, 1876, p. 98.
  3. ↑ 3,0 3,1 Hahner, 1978, p. 265.
  4. ↑ Hahner, 1978, p. 267.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Hahner, 1978, p. 260.
  6. ↑ Hahner, 1978, p. 257.
  7. ↑ Pinto, Magdalena Garcia. «Feminism». A: Encyclopedia of Latin American Literature. Londres: Fitzroy Dearborn Publishers, 1997, p. 557. ISBN 0203304365 [Consulta: 16 octubre 2019].  Arxivat 2017-11-19 a Wayback Machine.
  8. ↑ Uglow, Jennifer. Macmillan Dictionary of Women's Biography (en anglès). Springer, 1991-06-27, p. 406. ISBN 9781349127047. 
  9. ↑ Hahner, 1978, p. 264.
  10. ↑ Hahner, 1990, p. 31.
  11. ↑ Hahner, 1978, p. 268.
  12. ↑ Macedo, 1876, p. 99.
  13. ↑ Hahner, 1990, p. 29.

Bibliografia

Enllaços externs