Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí de planta baixa i golfes amb coberta composta. Les finestres són planes amb decoració d'esgrafiats; aquests vorejen també la sotateulada.[1]
De la part davantera de la teulada en sobresurt una part coberta a dues vessants. A costat i costat de les vessants hi ha les finestres de les golfes amb teulada també a dues vessants. La casa està vorejada per una tanca d'obra i reixa, aquesta amb forma sinuosa. L'estil correspon al modernisme rural.[1]
Història
Està situada en un carrer d'eixample de principis de segle, un dels eixos urbanístics més importants de l'Ametlla a on trobem representats, dintre de la tipologia ciutat-jardí, pròpia d'una vila d'estiu, els estils més importants de l'època.[1]
A començament del segle XX l'Ametlla visqué la transformació més important de la seva història: passà de ser un petit poble agrícola a convertir-se en un centre d'estiueig privilegiat a on acudeix la burgesia de Barcelona.[1]
El fenomen de l'estiueig donà lloc a un altre fenomen arquitectònic: l'habitatge de temporada, que té una importància remarcable a l'arquitectura catalana. Modernisme i Noucentisme es perllonguen en aquest tipus d'arquitectura fins a gairebé la guerra civil.[1]
↑ 1,01,11,21,31,4«Villa Rosita». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 juliol 2015].
