Vilesa és una antiga caseria del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. El segle xix pràcticament en romania ja tan sols una masia d'Useu.[1]
Joan Coromines explica Vilesa a partir de Vilella. Es tracta d'una transformació fonètica precatalana, a partir del diminutiu del mot comú vila.[2]
Pascual Madoz hi dedica un breu article al seu Diccionario geográfico…, amb el títol de Vilesa o Vileta. S'hi pot llegir que forma una sola casa, en una petita vall plana envoltada de muntanyes. Pertany a la jurisdicció d'Useu i a la parròquia de Sant Andreu de Baén. El terreny hi és trencat, amb caça abundant de llebres, perdius i conills. Té força aigua, en diverses fonts.[1]
Comunicacions
Mena a Vilesa la pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel pont de Baén. Per aquesta carretera, de forta pujada i nombrosos revolts, després de trobar els desviaments a Bresca i a Useu, la pista ascendeix pel vessant meridional del Serrat de Corrotes, on s'hi troba el Pui. Una mica més endavant es troba Vilesa, al costat dret de la pista.
Coromines, Joan. «Vilella». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VIII. Vi - Z. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-858-X.
MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XVI, pàg. 91. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de D. Pascual Madoz, 1850. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.