De forma circular, envoltava la totalitat de la cellera castral[1] construïda al voltant del turó on es dreça el castell.
El lloc de la Roca d'Albera, antigament Roca Frusindi (854) és profusament documentat en textos altmedievals i medievals: 854, 883, 944, 967, 976... Havia estat en possessió d'un hispà anomenat Hadefons, qui ho va cedir als seus fills Sumnold i Riculf, als quals confirmava el 854 el rei Carles el Calb. El monestir de Sant Genís de Fontanes hi posseïa alous, tant al poble de la Roca com als Torrents, o als Alemanys.
De forma quasi circular, és de fet un polígon pentagonal d'uns 100 metres d'est a oest i uns 110 de nord a sud. Els carrers de l'interior de les muralles s'organitzen per pujar cap al castell, situat al centre. Al costat nord-est, integrada en la muralla, hi ha l'església parroquial de Sant Feliu i Sant Blai. El conjunt de les muralles és del segle xiii.
Bibliografia
Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «La Roca d'Albera». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Ponsich, Pere. «La Roca d'Albera: Castell i vila fortificada de la Roca». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
