El 1867 es va convertir en un membre de la Cambra de Representants prussiana per impulsar estudis sobre l'oceà. Després de la seva iniciativa, va fundar la Reial Comissió Prussiana per a l'Exploració dels Oceans.
Des de 1871 fins a 1891, Hensen va ser professor de fisiologia a Kiel.[1] Durant aquest temps, va ser cap de cinc expedicions biològiques marines als mars Bàltica i Nord, així com a l'oceà Atlàntic.
Hensen també va treballar en embriologia i anatomia. Va descobrir una estructura a l'oïda, el conducte Hensen (també conegut con ductus reuniens, canal de Henson, cèl·lules de Hensen o la franja de Hensen)[2][3] i una estructura essencial per al desenvolupament de les aus, el nòdul de Hensen i la línia de Hensen.
Abreviatura (botànica)
L'abreviatura Hensen s'utilitza per indicar a Victor Hensen com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals.
Eponímia
El RV VICTOR HENSEN és un vaixell d'investigació nomenat en el seu honor.[4]
Obres
Zur Morphologie der Schnecke des Menschen und der Säugethiere (1863)
Ueber die Befischung der deutschen Küsten, Wiegandt, Hempel und Parey, Berlin (1874)
Die Plankton-Expedition und Haeckels Darwinismus. Ueber einige Aufgaben und Ziele der beschreibenden Naturwissenschaften, Lipsius und Tischer, Kiel (1891)
Ergebnisse der Plankton-Expedition der Humboldt-Stiftung, 5 v. Lipsius & Tischer, Kiel & Leipzig 1992–1912 (ed.)
Nordisches Plankton (8 v.) Lipsius und Tischer, Kiel und Leipzig 1901–1942. Ed. Karl Brandt) -- Nordic plankton (com a editor)
