Vicenta Agustín i Espert

Plantilla:Infotaula personaVicenta Agustín i Espert
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juliol 1912 Modifica el valor a Wikidata
Bunyol (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Mort2009 Modifica el valor a Wikidata (96/97 anys)
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Regidora de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat
maig 1938 – gener 1939 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaFeminisme, antifeixisme, socialisme democràtic i moviment obrer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótreballadora, política, activista Modifica el valor a Wikidata


Vicenta Agustín i Espert (Bunyol[1] o València,[2] 1907[2] o 1912[1] – Cornellà de Llobregat, 2009), també esmentada en documents oficials com a Vicenta Agustí[3] o Vicenta Agustín i Expert,[4] fon una obrera, activista antifeixista i política catalanovalenciana. Desenvolupà tota la seua trajectòria laboral, social i política a Cornellà de Llobregat, ciutat en la qual esdevingué la primera dona regidora de la ciutat, en representació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), entre el 1938 i el 1939.[1][5]

Reeixí pels seus ideals feministes, en pro del moviment obrer i en favor de l'acollida de xiquets desplaçats per la Guerra Civil espanyola. Perseguida pel franquisme, es veié obligada a exiliar-se a França, on fon internada en camps de refugiats.[6][1] Anys després de la seua mort, en 2022, li fon restaurada la memòria històrica amb un espai memorial a Cornellà.[7][8]

Trajectòria

Infància i joventut

Vicenta Agustín i Espert nasqué o bé el 1907 o bé el 1912, i també segons la discrepància entre les fonts, a Bunyol o a València.[1][2] Essent ella ben xiqueta, la seua família emigrà cap a Catalunya i s'establí, en primer terme, a l'Hospitalet de Llobregat.[2] Posteriorment, en 1918, arribaren a Cornellà i el seu pare, Vicenç Agustín i Rosell (1887-1995), hi establí en 1934 la primera impremta del municipi —que romangué activa fins al 1982.[1]

Agustín i Espert fon escolaritzada durant un parell d'anys a l'escola Anselm Clavé del barri Centre en l'any de la seua obertura i, a onze anys, entrà a treballar a la fàbrica Rosés com a filadora.[1] Passà per bona part de la indústria més rellevant de Cornellà, puix que després faenejà també com a operària en la fàbrica de vidre de Joan Giralt (ELSA), en la Pirelli i en la Siemens.[2]

Forn de la fàbrica de vidre de Joan Giralt l'any 1917, on Vicenta Agustín i Espert va treballar durant uns anys.

Implicació sociopolítica i exilis

El seu recorregut laboral en la indústria li modelà uns valors i una ideologia obrerista i pel clam dels drets de la dona treballadora.[1] Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, Agustín i Espert assumí, en la seua vintena d'edat, diverses tasques de militància social i política com la gerència de la llar d'infants per a quitxalla refugiada del conflicte bèl·lic.[1][6] Dugué a terme eixa tasca en un local que l'Ajuntament cornellanenc havia decomissat prèviament, quan les monges no se'n pogueren fer càrrec.[2] Gestionà eixa tasca amb la col·laboració tant de la Creu Roja, com del Socors Roig Internacional i personal mèdic local.[1] A més a més, dirigí l'organització civil Dones Antifeixistes de Cornellà.[1][9]

Amb els canvis en el consistori local l'abril del 1938, en el ple de maig acceptà el títol de consellera (regidora) de l'Ajuntament de Cornellà dedicada a la salut i als serveis socials en representació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).[1][2][5][10] Açò feu que es tornara la primera dona que va ocupar este càrrec en la història de la ciutat.[1][10] Hi romangué, primer, sota el mandat de Jaume Lloret i Bonada (també del PSUC) i,[3][11] a partir del 17 novembre del 1938, durant dos mesos més amb el de Josep Berruezo i Lloret com a batlle de la Confederació Nacional del Treball (CNT).[4] La seua participació com a consellera s'estroncà el gener de 1939, després que l'Ofensiva de Catalunya per part dels feixistes revoltats arribara fins al Baix Llobregat.[6] Agustín i Espert fugí a l'exili de França i durant la Retirada fon internada en diversos camps de concentració francesos.[2]

L'Ajuntament de Cornellà de Llobregat durant el segon terç del segle xx.

La seua implicació en el govern municipal republicà fon inclosa al ram separat (corresponent a Cornellà) de la causa general del franquisme en la província de Barcelona.[12] Malgrat que pogué tornar a Catalunya en 1952, les circumstàncies repressives i la pobresa de l'autarquia en el franquisme l'obligaren a marxar novament a l'exili.[13] Finalment, es pogué establir definitivament a Cornellà de Llobregat, sense que es publicara més documentació biogràfica sobre la resta de la seua vida i fins que morí en la mateixa ciutat l'any 2009.[1][6]

Reconeixement

El novembre de l'any 2017, davant d'una moció sobre memòria històrica en el ple municipal de Cornellà de Llobregat i la necessitat d'eliminar i afegir diversos noms en el nomenclàtor de la ciutat, la regidora no adscrita Maria Carmen López Álvarez proposà la inclusió de Vicenta Agustín i Espert entre les personalitats mereixedores d'un espai públic. Tanmateix, la seua esmena només fon votada per ella mateixa, amb posicionaments en contra del PP i del PSC i l'abstenció de la resta de grups (ERC, Cs, ICV i la coalició CEC-CUP).[14]

Cinc anys més tard i transcorreguda més d'una dècada després de la mort d'Agustín i Espert, el febrer del 2022 el ple municipal de Cornellà de Llobregat aprovà finalment de restituir-ne la memòria històrica amb la creació d'un nou espai amb el seu nom a la via pública.[7] La moció d'alcaldia rebé llavors la validació per unanimitat de tots els regidors del consistori.[15] El 5 de novembre del mateix any s'inaugurà, amb presència institucional i dels seus descendents, la placeta de Vicenta Agustín i Espert a tocar del mas Can Maragall, al barri Centre.[8][11] L'entorn commemoratiu es culminà amb una placa informativa sobre la seua figura, càrrec i vocació antifeixista.[8]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Tardà i Coma, 2021, p. 26.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Canyelles Julià, Borderías i Bengoechea, 2002, p. 93.
  3. ↑ 3,0 3,1 Gutiérrez Ortolá et al., 1989, p. 302.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gutiérrez Ortolá et al., 1989, p. 303.
  5. ↑ 5,0 5,1 Corral Lozano, Elisa; Romero López, M. Carmen; Sanabria Esteban, Eliseo «Breu història del PSUC a Cornellà de Llobregat (1936-1939)» ( PDF). Comissió preparatòria de l’exposició “La infància del PSUC (1936-1939). El retorn dels “Papers de Salamanca”, Baix Llobregat” a Cornellà de Llobregat, 2014 [Consulta: 8 març 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Tardà i Coma, 2002.
  7. ↑ 7,0 7,1 «PSC, ERC i En Comú-Movem Cornellà defensen l'honorabilitat dels treballadors municipals, arran de la investigació de la Policia Nacional». Ràdio Cornellà, 24-02-2023 [Consulta: 8 març 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Descobriment de la placa de Vicenta Agustín». Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 05-11-2022. [Consulta: 8 març 2023].
  9. ↑ Sorolla, Dani «Persistir per recuperar la memòria antifranquista del Baix Llobregat». Xarxanet, 10-06-2022 [Consulta: 10 març 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Dones de Cornellà: Un itinerari històric» ( PDF). Diputació de Barcelona, n.d [Consulta: 10 gener 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 Navarro, Mireia «Entrevista sobre l’homenatge a Vicenta Agustín amb Ricard Agustín, Sergio Gómez i Tina Merino». La Placeta del Temps. Ràdio Cornellà, 15-11-2022 [Consulta: 10 març 2023].
  12. ↑ «Causa general de Barcelona y su provincia. Ramo separado nº 195. Ayuntamiento de Cornellà (Partido judicial de San Feliu de Llobregat). Legajo 1597, caja 1, expediente 7» ( PDF) (en castellà). Arxiu Històric Nacional d'Espanya, 03-08-1941, pàg. 59 [Consulta: 12 març 2023].
  13. ↑ Canyelles Julià, Borderías i Bengoechea, 2002, p. 94.
  14. ↑ «ACTA PLE NÚM. 12/17. SESSIÓ CELEBRADA PER L’AJUNTAMENT EL DIA 30 DE NOVEMBRE 2017» ( PDF). Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 30-11-2017, pàg. 36 [Consulta: 21 juny 2023].
  15. ↑ «ACTA PLE NÚM. 02/2022 - SESSIÓ CELEBRADA PER L’AJUNTAMENT EL DIA 23 DE FEBRER 2022» ( PDF). Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 23-02-2022 [Consulta: 21 juny 2023].

Bibliografia

  • Canyelles Julià, Cèlia; Borderías, Cristina; Bengoechea, Soledad. «La presència femenina als consells municipals al Baix Llobregat entre 1934 i 1939: El símptoma d'un fenomen?». A: Les Dones i la història al Baix Llobregat, volum 2. Barcelona: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2002 (Col·lecció Llorenç Sans; 13). ISBN 84-8415-361-4. 
  • Gutiérrez Ortolá, Gregorio; Tardà i Coma, Joan; Castells-Cambray, Jordi; Minguet i Batllori, Joan; Fernández i Trabal, Joan; Fernández i Trabal, Josep. Cornellà de Llobregat: estudis d'història. Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 1989. 
  • Tardà i Coma, Joan. Gent de Cornellà de Llobregat. L'Avenç de Cornellà, 2021 (Llibres de l'Avenç de Cornellà, 23). ISBN 978-84-09-30320-5. 
  • Tardà i Coma, Joan. República, revolució i guerra: Cornellà de Llobregat 1931-1939. L'Avenç de Cornellà, 2002 (Llibres de l'Avenç de Cornellà). ISBN 8460703789.