Vicent Traver Calzada (Borriana, 1945) és un pintor i escultor valencià.
Biografia
Vicent Traver fou deixeble de Ramón Catalán. El 1962 estudia dibuix a l'escola d'Arts i Oficis de Castelló de la Plana. De 1963 fins a 1968 estudia a l'Escola de Belles Arts de San Carles de València, pintura i gravat. De 1968 a 1970 estudia escultura a l'Escola de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid i a Sant Carles de València, i en acabar els estudis, col·labora en les classes d'escultura i gravat calcogràfic, a l'Escola de Belles Arts de València, i va obtenir el premi nacional final de carrera.
Estudia i treballa a París per una beca, i va a Roma amb altra beca del Ministeri d'Assumptes Exteriors Italià, per estudiar pintura mural.
Ha estat en diverses biennals, ha viatjat per Europa, Estats Units, i ha tornat als seus orígens, la seva terra, Borriana, on té el seu taller, i d'on quasi ja no surt.
A l'edifici nou de l'Ajuntament de Castelló pintà tres figures llegendàries que decoren la façana: Tombatossals, Bufanúvols i Arrancapins. A la basílica de la Mare de Déu del Lledó té instal·lat un mural de la romeria i a l'Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert, un quadre seu de 1996, La degollació de Sant Joan, presideix el retaule major.[2][3] Des del 2001 fins al 2010 ha treballat en una sèrie de pintures de gran format,[4][5] que estan col·locats al vestíbul de la Diputació de Castelló. Aquestes obres utilitzen la tècnica de l'oli sobre llenç belga prèviament preparat al gesso.[6]
La seua obra reflecteix un treball minuciós, meticulós, detallista, quasi obsessionat per la perfecció. Figurista i realista, l'autor utilitza l'hiperrealisme per criticar els seus excessos i mostrar el sentit de l'abstracte. De les seves distintes èpoques i tendències, una primera època està marcada pels fets socials i la repressió, i una segona, on predomina el component estètic.[7]
↑Añó, Pere; et alii. «El nou retaule major de l'Església parroquial de Sant Joan Baptista, del pintor Vicent Traver Calzada». A: La Iglesia (1766/2003) y el Campanario (1803/2003) de Alcalà de Xivert. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat, 2003.