PROFILPELAJAR.COM

Vicenç Relats i Casas
Biografia
Naixement	29 desembre 1964 (59 anys); Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental)
Activitat
Ocupació	periodista, editor, escriptor
Membre de	Assemblea Nacional Catalana

Vicenç Relats i Casas (Lliçà d'Amunt, 29 de desembre de 1964) és un periodista i editor català.^[1] Ha treballat i col·laborat a Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, Vallès Oriental Televisió, Ràdio Granollers i als diaris Avui, El Punt Avui i El 9 Nou del Vallès Oriental, entre altres mitjans de comunicació.^[2] Ha dirigit Quaderns d'acció social i ciutadania (2008-2010) i ha estat cap de premsa del Departament de Benestar i Família de la Generalitat (2003-2005).^[3] Des del 2011 dirigeix la revista Vallesos, immersa en la memòria popular i el patrimoni cultural vallesà.^[4]^[5] També dirigeix l'editorial i productora audiovisual Gent i Terra. Va ser productor executiu de la pel·lícula documental El xoc, d’Enric Vilageliu, sobre la revolta catalana que va portar al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.^[6]

Ha escrit mitja dotzena de llibres, especialment d’assaig i memòria històrica. El 1989 va publicar L'Estatut, entre el desig i la realitat, juntament amb Felip Solé i Sabarís i Albert Viladot. El 2006 va publicar El nou senyor Esteve i, el 2020, una biografia novel·lada sobre Jaume Massot i Galceran, alcalde republicà del Port de la Selva, en la qual narra l'exili de la seva família per terres de França, d’on no van tornar mai més.^[7]^[8]

Vinculat als anys vuitanta del segle passat a la Crida a la Solidaritat, va ser membre del Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana (2015-2018).^[2] Des de l’any 2015 és membre de la junta de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).^[9]

Llibres

L'estatut, entre el desig i la realitat (Edicions 62, 1989), escrit juntament amb Felip Solé i Sabarís i Albert Viladot
El nou senyor Esteve. La revolta tranquil·la del comerç ciutadà (Viena edicions, 2006)
Esquerra a la cruïlla (Editorial Malhivern, 2011), amb diversos autors
El Port de la Selva sota les bombes (Gent i Terra, 2013)
Del Cap de Creus al Cap de Bol (Gent i Terra, 2015), juntament amb Miquel Puignau
El Port de la Selva després de les bombes (Gent i Terra, 2016)
El Port de la Selva, imatges i històries de l’ahir (Gent i Terra, 2019), juntament amb Pere Toro
Somiant el retorn (Gent i Terra, 2020)^[10]

Premis i reconeixements^[11]

Menció especial de Premsa del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona (1998)^{[cal citació]}
Premi de Civisme als mitjans de comunicació (2003)^{[cal citació]}
Premi de Periodisme d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental (2009)^{[cal citació]}
Premi Periodístic Cadaqués a Carles Rahola (2014)^[12]