PROFILPELAJAR.COM

Viatgers nocturns
The Night Walker
Fitxa
Direcció	William Castle
Protagonistes	Barbara Stanwyck; Robert Taylor; Hayden Rorke; Judi Meredith; Lloyd Bochner; Jess Barker; Marjorie Bennett; Rochelle Hudson; Paul Frees; Tetsu Komai
Director artístic	Frank Arrigo i Alexander Golitzen
Producció	William Castle i Dona Holloway
Guió	Robert Bloch
Música	Vic Mizzy
Fotografia	Harold E. Stine
Muntatge	Edwin H. Bryant
Vestuari	Helen Colvig
Productora	William Castle Productions
Distribuïdor	Universal Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1964
Durada	86 minuts
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	terror

Viatgers nocturns (original: The Night Walker) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per William Castle, estrenada el 1964. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Un home persegueix una dona, vídua i rica, en els seus somnis. En la realitat, ella el condueix a la seducció que aviat es convertirà en traïció i assassinat. Mentrestant. un advocat està investigant l'assassinat del marit de la dona.^[2]

Repartiment

Barbara Stanwyck: Irene Trent
Robert Taylor: Barry Moreland
Judi Meredith: Joyce Holland
Hayden Rorke: Howard Trent
Rochelle Hudson: Hilda
Marjorie Bennett: L'administradora de pisos
Jess Barker: Malone
Tetsu Komai: Gardener
Lloyd Bochner: El somni

Producció

Amb un pressupost modest, i rodada completament a Ciutat Universal, la pel·lícula va ser un canvi de ritme per Castle, que normalment confiava en artilugis per vendre les seves pel·lícules, com "Emergo" per House on Haunted Hill, o "Percepto" per The Tingler. Aquest vegada, Castle confiava en la reputació de Bloch com l'autor de la novel·la en que Alfred Hitchcock va basar Psicosi, així com la parella Stanwyck i Taylor, que havien estat casats de 1939 a 1951, suficient per la publicitat de la pel·lícula.

Al principi titulada The Dream Killerr, el paper d'Irene Trent primer es va oferir a Joan Crawford (una vella amiga de Stanwyck) qui va declinar, ja que estava compromesa a Hush… Hush, Sweet Charlotte.^[3]

Quan li van preguntar si tenia cap objecció en aparèixer junts en la pel·lícula, Taylor va respondre, "està bé per mi si està bé per ella," i Stanwyck va dir, "Naturalment no—però millor haver preguntar pel Senyor i la Senyora Taylor." Quan li van preguntar si està bé per ella, la dona actual de Taylor, Ursula Thiess, va dir només "no necessàriament."^[4]

Malgrat tots els esforços de Castle, i amb ressenyes generalment favorables, la pel·lícula no va ser un èxit financer. Va marcar el final del període influent de Castle com a director, tot i que va produir i dirigir un cert nombre de pel·lícules per Universal, i més tard per Paramount Pictures.

Va ser el darrer paper de Stanwyck al cinema en una carrera que va començar el 1927. Després va treballar exclusivament en televisió.