Vestida per matar

Infotaula de pel·lículaVestida per matar
Dressed to Kill
Fitxa
DireccióBrian De Palma
Protagonistes
Director artísticGary Weist
ProduccióGeorge Litto
GuióBrian De Palma
MúsicaPino Donaggio
FotografiaRalf D. Bode
MuntatgeGerald B. Greenberg
VestuariGary Jones i Ann Roth
ProductoraFilmways
DistribuïdorFilmways i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1980
Durada105 min
Idioma originalanglès
Versió en catalàSí 
RodatgeNova York i Filadèlfia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2,39:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6,5 milions de dòlars
Recaptació31.899.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereThriller
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temaassassí en sèrie Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0080661 FilmAffinity: 830641 Allocine: 280 Rottentomatoes: m/1006299-dressed_to_kill Letterboxd: dressed-to-kill-1980 Mojo: dressedtokill Allmovie: v14786 TCM: 24716 Metacritic: movie/dressed-to-kill TV.com: movies/dressed-to-kill-1980 AFI: 67204 TMDB.org: 11033 Modifica el valor a Wikidata

Udols Modifica el valor a Wikidata

Dressed to Kill és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Brian De Palma, estrenada el 1980 i doblada al català.

Argument

Kate Miller, als cinquanta i frustrada sexualment, segueix una psicoteràpia. Sentint que la joventut se li escapa, sucumbirà a un desconegut que troba al museu.

Aquesta trobada el serà fatal: tornant a buscar l'anell que havia oblidat amb el seu amant, trobarà la mort a l'ascensor. Liz Blake, prostituta, ha vist l'escena al mirall de la cabina: una rossa ha lacerat Kate Miller amb una navalla d'afaitar.

Aquesta rossa no és encara una dona, sinó "una dona en un cos d'home" a qui el seu psicoterapeuta, el mateix que el de Kate Miller, nega el consentiment per a una operació de canvi de sexe.

Repartiment

Al voltant de la pel·lícula

  • El títol original, Dressed to Kill , és una expressió anglesa que vol dir « elegant, ben vestit, de vint-i-un botó » però que significa literalment « vestit per matar», definició que pren tot el seu sentit a la pel·lícula...
  • Representant típic d'aquesta sèrie de pel·lícules que van valer a Brian ser anomenat fill mandrós del gran Alfred Hitchcock, Dressed to Kill no és la còpia d'un alumne estudiós sinó un perllongament personal de l'obra del mestre. Al cim segurament, la seqüència de filatura al museu freqüentada pel fantasma de Kim Novak.
  • El rodatge va tenir lloc principalment a Nova York. Pel que fa a les escenes del museu, els exteriors van ser rodats a Nova York, però els interiors són del Philadelphia Museum of Art de Filadèlfia.
  • Brian De Palma desitjava que el paper de Kate Miller fos interpretat per Liv Ullmann, però l'actriu va refusar la proposició. El cineasta havia proposat igualment el paper de Robert Elliott a Sean Connery, que també va refusar a causa d'altres compromisos.
  • Aquesta pel·lícula és una de les primeres a abordar la qüestió de la transsexualitat. Un extracte d'emissió televisada sobre el transsexualisme, després un debat és el pretext per parlar de penectomia i de vaginoplàstia, paraules que havien estat rarament escoltades en el cinema. Aquesta pel·lícula marca doncs una etapa important en la història de la representació de l'altersexualitat en el cinema.
  • Convé citar que paral·lelament a aquesta pel·lícula, el 1980, William Friedkin en va estrenar una sobre un assumpte similar amb Cruising va encendre els grups homosexuals que volien oposar-se a l'estrena de la pel·lícula. Hi va haver protestes davant dels cinemes que projectaven aquestes obres, que donaven segons elles una mala imatge de la comunitat gai. Si la pel·lícula de Brian de Palma va ser un gran èxit, el de Friedkin va ser un fracàs comercial, tot i que és considerada avui com una gran pel·lícula.

Premis i nominacions

Premis

  • Premi a la millor actriu per Angie Dickinson i nominació a la pel·lícula del millor film de terror, millor director i millor música, per l'Acadèmia de cinema de ciència-ficció, fantàstic i de terror el 1981.

Nominacions

  • Globus d'Or a la revelació femenina de l'any per Nancy Allen el 1981.
  • Premi al pitjor director, pitjor actor per Michael Caine i pitjor actriu per Nancy Allen, als premi Razzie el 1981.

Enllaços externs