Verònica
Aquest article tracta sobre una planta. Si cerqueu el personatge bíblic, vegeu «santa Verònica ».
Verònica (Veronica ) és un gènere de plantes amb flors de la família de les plantaginàcies .[ 1]
Particularitats
Són Plantes anuals o perennes . Abans es classificaven dins de la família de les escrofularàcies .[ 2]
Encara que hi ha moltes espècies diferents, totes elles tenen només dos estams fèrtils molt aparents i una corol·la amb 4 pètals soldats únicament per la base. Un d'ells més petit que els altres, per la qual cosa les flors tenen simetria bilateral.[ 2]
El nom del gènere prové de l'estació VI del Viacrucis , on Verònica es va atansar a Jesús i li va eixugar la cara amb el seu vel . Hom diu que aquesta mateixa peça de tela va guarir l'emperador romà Tiberi (Tiberius Claudius Nero) de les seves nafres . Les fulles d'algunes espècies , com les de l'herba dels leprosos , s'utilitzaven a la medicina tradicional per curar ferides.
Taxonomia
Veronica persica Veronica austriaca
Herba dels leprosos (Veronica officinalis )
N'hi ha més de 200 espècies:[ 1]
Als Països Catalans s'han citat 31 espècies diferents, i algunes subespècies:[ 2]
Veronica acinifolia L.: pradells teròfítics , La Selva .
Veronica agrestis L.: camps de conreu d'indrets humits, Pirineus i València (Alt Palància ).
Veronica alpina L.: congesteres , Pirineus.
Veronica anagallis-aquatica L. fonts i rierols, arreu dels PPCC.
Veronica aphylla L.: congesteres , Pirineus.
Veronica aragonensis Stroh: roques calcàries. Pirineus Centrals.
Veronica arvensis L.: pradells teròfítics: Catalunya, València i Illes Balears.
Veronica austriaca L.: diverses subespècies als estatges montà i mediterrani.Catalunya, rara a València.
Veronica beccabunga L.: fonts, rierols, principalment N de Catalunya, rara a les illes i València.
Veronica bellidioides L.: prats alpins àcids, Pirineus.
Veronica chamaedrys L.: boscos caducifolis, vorada de bosc, prats. Nord de Catalunya rara a València.
Veronica cymbalaria Bodard: indrets rocosos, sud de València i Illes Balears.
Veronica dillenii Crantz: pradells terofítics. Pirineus i Montseny.
Veronica filiformis Sm.
Veronica fruticulosa L.: dues subespècies en pastures i roquissers, Pirineus.
Veronica hederifolia L.: camps de conreu, llocs ruderals , cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
Veronica longifolia L.
Veronica montana L.: fagedes i boscos humits. Nord de Catalunya.
Veronica nummularia Gouan: roques calcàries, Pirineus.
Veronica officinalis L.: boscos caducifolis, estatge montà. Rara a València.
Veronica peregrina L.: indrets ruderals , rarament naturalitzada als PPCC.
Veronica persica Poiret in Lam.: camps de conreu, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
Veronica polita Fries: camps de conreu, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
Veronica ponae Gouan: herbassars humits, Pirineus.
Veronica praecox All.: indrets ruderals continentals, camps de conreu. Catalunya, rara a València.
Veronica scutellata L.: molleres àcides, Pirineus.
Veronica serpyllifolia L.: vores de camí, indrets trepitjats humits. Nord de Catalunya, rara a València.
Veronica spicata L.: pastures, Pirineus
Veronica triphyllos L.: camps de cereals, Pirineus, València (Muntanyes Catalanidiques )
Veronica urticifolia Jacq.: fagedes humides, Pirineus.
Veronica verna L.:Pradells terofitics, estatge montà , Pirineus i rara al sud de València.
V.filiformis i V.longifolia són espècies alòctones, que en ocasions es poden trobar en estat silvestre.[ 4]
Referències
Bibliografia
D. C. Albach, M. M. Martínez-Ortega, M. A. Fischer & M. W. Chase: A new classification of the Veroniceae – Problems and possible solution . IA: Taxon 53 (2) 2004
D. C. Albach, M. M. Martínez-Ortega, M. A. Fischer & M. W. Chase: Evolution of Veroniceae: a phylogenetic perspective . A: Annals of the Missouri Botanical Garden 91(2) 2004
Bases de dades taxonòmiques
Viccionari