Veneralia (en llatí Veneralia) era un antic festival romà que se celebrava el dia 1 d'abril (a les calendes d'abril) en honor de Venus Verticordia ('cambiadora de cors') i de Fortuna Virilis. La festa es va establir l'any 220 aC, just abans de l'inici de la Segona Guerra Púnica degut al mandat d'un oracle sibil·lí, segons explica Ovidi.[1]
Aquell dia, les dones romanes, casades i solteres, anaven al temple de Venus i treien els collarets d'or de l'estàtua de la deessa. Feien un rentat sagrat a la imatge, i després substituïen els collarets d'or, per flors i roses per guarnir-la. Posteriorment les devotes anaven als banys públics masculins, cobrint-se amb mampares fetes de murta, que recordaven la llegenda en què Venus, sorpresa nua per uns sàtirs mentre prenia un bany, es va cobrir per salvar-se. Les dones, despullades, oferien encens a la Fortuna Viril, i obtenien de la deessa la facultat de poder amagar els seus defectes físics als homes. Finalment bevien roselles mòltes, dissoltes en llet i endolcides amb mel, la mateixa beguda que va beure Venus el dia del seu casament amb Vulcà. La cerimònia servia per garantir la bellesa a les devotes, i també per enfortir la seva personalitat i donar-les-hi noblesa.[2][1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ovidi. Fastos, IV, 133-155
- ↑ Staples, Ariadne. From Good Goddess to vestal virgins: sex and category in Roman religion. Londres: Routletge, 2012, p. 105-109. ISBN 9780415518949.
