El primer vehicle d'aquest tipus va ser el coet Sputnik, va situar en òrbita un coet transportadororbital no tripulat dissenyat per Sergey Korolyov a la Unió Soviètica, derivat del ICBMR-7 Semyorka. El 4 d'octubre de 1957, el coet va ser utilitzat per realitzar el primer llançament de satèl·lit del món, situant l'Sputnik 1 en una òrbita terrestre baixa.[2][3][4]
Els EUA van respondre llançant el coet Vanguard,[5][6] que estava previst que seria el primer vehicle de llançament que utilitzarien per situar un satèl·lit en òrbita. En comptes d'això, la crisi de l'Sputnik causada pel llançament sorpresa de l'Sputnik 1 va fer que els estatunidencs, després de l'error de llançament del Vanguard TV3, a fer orbitar ràpidament el satèl·lit Explorer 1 utilitzant un coet Juno I llançat el 31 de gener de 1958. El Vanguard I va ser el segon llançament orbital amb èxit estatunidenc. D'aquesta manera va començar la cursa espacial, que va donar l'impuls per posar els homes sobre la Lluna amb el programa Apollo dels EUA.[7][8]
Es podria dir que la carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica va començar a finals de la Segona Guerra Mundial, ja que va començar en recuperar la major quantitat de coets V-2 i el personal que hi participava de l'Alemanya Nazi com fos possible.[9] Tres-cents càrregues de vagons amb V-2 i diversos components van ser capturats i enviats als Estats Units, també 126 dels principals dissenyadors del V-2, incloent Wernher von Braun i Walter Dornberger, van marxar a Amèrica. Von Braun, el seu germà Magnus von Braun, i set persones més van decidir lliurar-se als militars dels Estats Units en l'Operació Paperclip per assegurar que no fossin capturats pels soviètics o assassinats pels nazis per evitar la seva captura.[10] Així, el programa V-2 va començar la carrera espacial, tot i que el coet no podia orbitar, arribava a una alçada de 88 km en la trajectòria de llarg abast i fins a 206 km si es llançava verticalment.[11][12][13]
↑Neufeld, Michael J. The Rocket and the Reich: Peenemünde and the Coming of the Ballistic Missile Era. Nova York: The Free Press, 1995, p. 158,160–2,190.
↑«Minotaur I Space Launch Vehicle—Fact Sheet». Orbital Sciences Corporation, 2012. [Consulta: 28 febrer 2012]. «Spacecraft mass-to-orbit of up a 580 kg a LEO (28.5 deg, 185 km)»
↑«Minotaur Space Launch Vehicles». Orbital Sciences Corporation, 2012. [Consulta: 28 agost 2012]. «To date, Minotaur has conduced ten missions with a 100% success rate, delivering 33 satellites into orbit.»
↑«Minotaur IV Fact sheet» (PDF). Orbital Sciences Corporation, 2010. [Consulta: 4 març 2009].