Giovanni “Vanni” Emilio Diogenio Marcoux (més tard afrancesat Jean Émile Diogene Marcoux), (Torí (Piemont), 12 de juny, 1877 - Montreuil[1] (Sena Saint-Denis), 24 d'octubre, 1962), va ser un cantant d'òpera (baix-baríton), director i professor, ocasionalment actor (de vegades acreditat a Vanni-Marcoux o a Jean-Émile Vanni-Marcoux).
Biografia
Nascut d'una mare italiana (d'aquí els seus noms italians després afrancesats) i un pare francès (d'aquí la seva nacionalitat i el seu nom), Vanni (diminutiu del seu primer nom de pila), Marcoux va estudiar breument dret i va prendre les seves primeres lliçons de cant al Conservatori de Torí, la seva ciutat natal. Va aparèixer per primera vegada en un escenari d'òpera l'any 1894 (a l'edat de 17 anys), interpretant el paper de Sparafucile a Rigoletto de Giuseppe Verdi.
Arribat a París, va continuar els seus estudis de cant, sobretot amb el baríton Frédéric Boyer. Va debutar oficialment l'any 1900 al Teatre Municipal de Baiona, on va interpretar el germà Laurent a Roméo et Juliette de Charles Gounod. Al mateix lloc, segueix La Bohème de Giacomo Puccini (paper de Colline repetit a Niça) i de nou Rigoletto com Sparafucile. Esmentem també l'Òpera de l'Haia (Països Baixos) amb Faust de Gounod (paper de Méphistophélès el 1903) i Tosca de Puccini (paper del baró Scarpia el 1905).
Ens aturem aquí amb Borís Godounov de Modest Mússorgski l'any 1922, una producció de Garnier on va interpretar el paper principal en francès a la casa matriu (amb Germaine Lubin), abans de repetir-la en italià a La Scala de Milà (sota la batuta d'Arturo Toscanini). Finalment, el 1949, de nou a Garnier, va dirigir Borís Godounov, en una producció repetida fins al 1953.
Fora d'Europa, també va cantar als Estats Units, per primera vegada l'any 1912 a l'Òpera de Boston a Pelléas et Mélisande de Debussy (paper de Golaud). A la Chicago Grand Opera Company, l'any 1913, a Les Contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach, va ser Coppélius, Doctor Miracle, Capità Dapertutto i Crespel. Va ser convidat regularment a Chicago entre 1926 i 1931, interpretant el paper principal a El Quixot de Jules Massenet el 1929.
Retirant-se dels escenaris com a cantant el 1948, va esdevenir el mateix any director del Grand Théâtre de Bordeaux, càrrec que va mantenir fins al 1952.
Del 1922 al 1955, va gravar cançons en discos de 78 rpm i després en LP (p. ex.: Le Temps des Cerises d'Antoine Renard el 1934), melodies (p. ex.: Ma Poupée Chérie de Deodat de Severac el 1925) i extractes d'òperes (p. Pelléas et Mélisande de Debussy el 1927, amb Charles Panzéra), sovint acompanyat al piano o a l'orquestra pel pianista i director Piero Coppola (com en els fragments de Pelléas et Mélisande el 1927).
A més, va col·laborar en quatre pel·lícules franceses, entre les quals destaquen Le Miracle des loups de Raymond Bernard (1924, on va interpretar Charles el Temerari en català Carles I de Borgonya) i Sans famille de Marc Allégret (1934, on va interpretar Vitalis).
Tomba de Vanni Marcoux al cementiri de Père-Lachaise (divisió 57).
Vanni Marcoux va morir a París el 1962, als 85 anys. Està enterrat al cementiri de Père-Lachaise (57a divisió).[2]
↑Registre journalier des inhumations au cimetière du Père-Lachaise, vue 27/31 [archive], avec mention marginale « Venant de Montreuil, mort le 24.10.1962 ».
↑Vincent de Langlade et Renaud Marchand, Une heure au Père-Lachaise [archive], 1992, éditions Vermet, Paris, 72 p
Bibliografia
Richard Martet, Les grands chanteurs du XXe siècle, París, Buchet-Chastel, 2012, p. 210-216
Enllaços externs
Recurs relatiu a l'espectacle: Les Archives du spectacle
Avís en un diccionari general o enciclopèdia: Deutsche Biographie [arxiu]
Vanni Marcoux [arxiu] a Opéra Magazine de febrer de 2015 (article de José Pons)
(anglès) Vanni Marcoux [arxiu] sobre Cantabile Subito
