Els vangues són un grup d'ocells endèmic de Madagascar i les Comores, que formen la famÃlia dels và ngids (Vangidae), de l'ordre dels passeriformes. Està integrat per 15 gèneres i 21 espècies.
La majoria de les espècies semblen là nids, viuen al medi forestal i s'alimenten de rèptils, granotes i insectes. Altres espècies són més semblants a sÃlvids, timà lids o muscicà pids i s'han col·locat en alguna època dins aquestes famÃlies. Les diferents espècies difereixen molt en la forma del bec i en la manera d'aconseguir l'aliment. Fan els nius als arbres. No són migradors.
Morfologia
Els vangues són un exemple de radiació adaptativa, i van evolucionar a partir d'una població única fins a arribar a una varietat de formes adaptades als diferents nÃnxols ecològics que, en altres parts del món, estarien ocupats per diferents famÃlies. Difereixen ostensiblement en mida, color i forma del bec, però són similars en la forma del crani i l'estructura del paladar ossi.
- Es tracta de petites i mitjanes aus, que fan 12 - 32 cm de llargà ria.
- Molts tenen becs forts, acabats en un ganxo, similar al dels botxins. Euryceros prevostii té un bec particularment gran, amb un casc a la part superior. Altres espècies, com ara les del gènere Newtonia, tenen un bec petit i prim. Falculea palliata es caracteritza pel seu bec llarg i corb, utilitzat per a explorar als forats i esquerdes.
- La major part són de colors negre, marró o gris per sobre, i blanc per sota. Les excepcions inclouen el blau en el cas de Cyanolanius madagascarinus i el blau gris en Hypositta corallirostris. Euryceros prevostii és gairebé totalment negre amb l'esquena vermellosa. El mascle d'Oriolia bernieri és totalment negre, mentre que la femella és marró. En algunes espècies hi ha dimorfisme sexual, mentre que en altres espècies els sexes són idèntics.
La major part dels vangues tenen vocalitzacions xiulants.
Hà bitat i distribució
Tots els vangues són endèmics de Madagascar, excepte Cyanolanius madagascarinus, que també habita en les Comores, a l'illa de Mohéli i, almenys abans, a la Grande Comore. Dins de Madagascar, es troben en una gran varietat de zones forestals i de matoll. Diverses espècies, incloent-hi Xenopirostris damii i Falculea palliata, es poden trobar als boscos secs de fulles caduques de l'oest de l'illa. Xenopirostris xenopirostris i el recentment descobert Calicalicus rufocarpalis habiten als matolls espinosos subà rids del sud-oest.
Alimentació
Mengen insectes, cucs, centpeus, sargantanes i amfibis. Cyanolanius madagascarinus i Leptopterus chabert mengen fruita ocasionalment. Moltes espècies s'alimenten en grups petits, sovint mixtos, mentre altres espècies ho fan a soles. Hi ha una bona varietat d'estratègies de recerca d'aliment. Moltes espècies el repleguen mentre es mouen per les branques. Mystacornis crossleyi el busca caminant pel terra del bosc entre la fullaraca. Leptopterus chabert i Tylas eduardi atrapen les presses al vol. Les tres espècies del gènere Xenopirostris utilitzen els becs aplanats lateralment per a treure l'escorça dels arbres i buscar el menjar a sota.
Reproducció
La major part de les espècies nien en parelles; els nius tenen forma de tassa i utilitzen en la construcció branques, escorça, arrels i fulles. Falculea palliata nia en grup i construeixen un gran niu amb pals.
Taxonomia
No està clara la relació dels và ngids amb altres grups d'ocells, però semblen estar relacionats amb l'enigmà tica famÃlia dels prionòpids (Prionopidae), la dels platistèirids (Platysteiridae) i la dels tefrodornÃtids (Tephrodornithidae).
Tradicionalment, es considerava una famÃlia més petita, però les investigacions recents han fet que s'incloguen aquà diverses espècies que eren classificades com a muscicà pids (Muscicapidae), sÃlvids (Sylviidae) o timà lids (Timaliidae). Yamagishi et al. va considerar el 2001 que els gèneres Newtonia i Tylas eren và ngids, i no sÃlvids i picnonòtids, respectivament. També es van incloure dins la famÃlia els gèneres Pseudobias i Mystacornis. Se n'han descrit 21 gèneres amb 40 espècies: [1]
Referències
- ↑ Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2023. IOC World Bird List (v13.1). doi: 10.14344/IOC.ML.13.1.[1]
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
