Val·leriïta
Fórmula química	(Fe2+,Cu)₄(Mg,Al)₃S₄(OH,O)₆
Epònim	Johan Gottschalk Wallerius
Localitat tipus	Mina Aurora, Mines de Kaveltorp, Kopparberg, Ljusnarsberg, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.FD.30
Nickel-Strunz 9a ed.	2.FD.30
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.15
Dana	2.14.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 3,79Å; c = 34,1Å;
Color	gris-bronze-groc fosc
Duresa (Mohs)	1 a 1,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Impureses comunes	Ni, Ca, K, Na, Si
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1870
Símbol	Val
Referències	[1]

La val·leriïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al grup de la val·leriïta. Rep el nom per Johan Gottschalk Vallerius, químic i mineralogista suec de la Universitat d'Uppsala, Suècia. Va ser la primera càtedra de química, medicina i farmàcia el 1750. Va tenir nombroses publicacions sobre temes químics, mineralògics i geològics.

La val·leriïta és un sulfur de fórmula química (Fe²⁺,Cu)₄(Mg,Al)₃S₄(OH,O)₆. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 1,5. Es pot confondre amb la mackinawita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la val·leriïta pertany a «02.FD - Sulfurs d'arsènic amb O, OH, H₂O» juntament amb els següents minerals: quermesita, viaeneïta, erdita, coyoteïta, haapalaïta, yushkinita, tochilinita, wilhelmramsayita, vyalsovita i bazhenovita.

Va ser descoberta a la mina Aurora, situada a les mines de Kaveltorp, a la localitat de Kopparberg, a Västmanland, Suècia. Tot i no tractar-se d'una espècie gens comuna, es troba distribuïda per força indrets d'arreu del planeta.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Val·leriïta