La vall de la Mort (en anglèsDeath Valley) és una conca situada al sud-oest de Califòrnia, Estats Units, i forma part del desert de Mojave. Situada prop de la frontera entre els estats de Califòrnia i Nevada, en la Gran Conca, a l'est de Sierra Nevada, correspon al lloc més baix, més sec i més càlid de Nord-amèrica.[1] La conca Badwater és una depressió geològica de la vall de la Mort a les coordenades 36° 14.5′ N 116° 49.5′ W i a 86 m sota el nivell del mar, i aquest és el punt més baix d'Amèrica del Nord. Aquest punt està a només 122 km del mont Whitney, que té 4.421 m d'altitud.
A la vall de la Mort, s'ha registrat el rècord absolut de temperatura màxima, de 56,7 °C a Furnace Creek (Califòrnia) el dia 10 de juliol de 1913, després que l'OMM invalidés el que durant 90 anys s'havia considerat com a temperatura més elevada, els 57,8 °C registrats a Al 'Aziziyah, Líbia, el 13 de setembre de 1922.[2][3]
La vall de la Mort va ser anteriorment un obstacle per als colonitzadors (d'aquí el seu nom), per a després passar a ser un centre d'extracció de bòrax. Constitueix gran part del Parc nacional de la Vall de la Mort, declarat un monument nacional el 1933 i parc nacional el 1994. Cobreix una àrea de 13.517 km² i s'estén fins a l'estat de Nevada.
La vall de la Mort constitueix una gran part del Parc Nacional de la Vall de la Mort i la seva principal característica és la Reserva de la Biosfera dels deserts de Colorado i Mojave. Està ubicat principalment al comtat d'Inyo. D'est a oest, va des de la serralada Amargosa i la serralada Panamint; les muntanyes Sylvania i les Owlshead formen les fronteres nord i sud, respectivament, amb una superfície de 7.800 km².[4]
Geologia
La vall de la Mort és un exemple de configuració de serralades paral·leles amb valls extenses interposades. La vall de la Mort està biseccionada per un sistema de falles.
El riu Amargosa desapareix entre la sorra de la vall. Probablement, durant el Plistocè, hi havia un mar interior que es va evaporar deixant-hi diverses sals que van ser explotades comercialment fins a 1907.[5]
A les depressions, la pressió atmosfèrica és superior a la del nivell del mar i provoca vents càlids.[6]
Clima
La precipitació mitjana anual n'és de 40 litres.[7] Només s'hi ha enregistrat una nevada lleugera, el gener de 1922
↑Wright, John W. (ed.); Editors and reporters of The New York Times. The New York Times Almanac. 2007. New York, New York: Penguin Books, 2006, p. 456. ISBN 0-14-303820-6.
↑Celeste Cosby; Jeanette Hawkins; Jani Kushla; Molly Robinson. «Boron Minerals of Death Valley». Clark Science Center, Smith College, 2009. Arxivat de l'original el 2008-03-17. [Consulta: 16 abril 2009].