Novodvórskaia va ser una membre activa del moviment dissident soviètic des de la seva joventut, i les autoritats soviètiques la van empresonar per primer cop el 1969 per distribuir pamflets que criticaven la invasió soviètica de Txecoslovàquia. Els fullets incloïen un poema seu: "Gràcies al Partit Comunista per la nostra amargor i desesperació, pel nostre silenci vergonyós, gràcies al Partit!"[3] Novodvórskaia llavors només tenia dinou anys. Va ser detinguda i reclosa a Psikhuixka, un hospital psiquiàtric soviètic, amb un diagnòstic d'"esquizofrènia progressiva", així com molts altres dissidents soviètics.[4] A principis de 1990, els membres de l'Associació Psiquiàtrica Independent de Rússia van demostrar que la declaració de la seva malaltia mental era falsa.[5][6] Va descriure la seva experiència a Psikhuixka en el seu llibre Po tu storonu ottxaiania.
Carrera política
Novodvórskaia va ser candidata partit liberal radical Unió Democràtica per a les eleccions legislatives de 1993 en un districte de mandat únic com a part del bloc Opció Democràtica de Rússia, i també es va presentar a les eleccions de 1995 en la llista del Partit de Llibertat Econòmica. En cap de dues ocasions va ser escollida ni va ocupar cap càrrec públic.[7]
Activisme polític
Novodvórskaia es considerava principalment com a política liberal. També de vegades es referí a ella i als seus aliats com a successors de la tradició del Moviment Blanc.[8] Criticà obertament les polítiques governamentals russes, inclosos les guerres txetxenes, les polítiques internes de Vladímir Putin i el suposat renaixement de la propaganda soviètica a Rússia.[9][10][11]
En una entrevista amb l'emissora de ràdio russa Ekho Moskví, on discutia sobre de la guerra a Ossètia del Sud de 2008, Novodvórskaia va dir que Xamil Bassàiev era demòcrata quan va donar el seu suport a Borís Ieltsin durant el cop d'estat a la Unió Soviètica i quan el 1997 va participar en el govern d'Aslan Maskhàdov, que l'havia nomenat vicepresident del govern d'Itxkèria.[12] Segons Novodvórskaia, van ser les polítiques governamentals russes a Txetxènia les responsables de convertir Bassàiev en un terrorista.[13] Com a resposta, Aleksei Venediktov, editor en cap d'Ekho Moskví, va retirar la gravació i la transcripció del lloc web de l'emissora.[14] Per aquest motiu, Venediktov va rebre acusacions de censura i difamació, i es va insinuar que la decisió de retirar l'entrevista podria haver estat causa de Gazprom, una empresa de propietat estatal i accionista controlador d'Ekho Moskví.[15] Venediktov va afirmar va ser la seva pròpia decisió i va confirmar que Novodvórskaia va ser prohibida a l'emissora fins al final de 2008.[16]
Novodvórskaia va rebre el premi Starovóitova "per la seva contribució en la defensa dels drets humans i l'enfortiment de la democràcia a Rússia". L'activista va afirmar en la cerimònia del premi que "no estem en oposició, sinó en confrontació amb el règim actual".[19]
↑Anna Politkovskaya (2007) A Russian Diary: A Journalist's Final Account of Life, Corruption, and Death in Putin's Russia, Random House, ISBN 978-1-4000-6682-7, page 38.
