Un vaccí de vector víric és un vaccí que fa servir un vector víric per a subministrar material genètic que codifica un antigen desitjat en les cèl·lules hostes del receptor. A l'abril del 2021, se n'han autoritzat sis en almenys un país: quatre contra la covid-19 i dos contra l'ebola.

Els vaccins amb vectors vírics fan servir una versió modificada d'un virus com a vector per a lliurar a una cèl·lula àcids nucleics que codifiquen un antigen d'un agent infecciós. Els vaccins de vectors vírics no causen infecció ni pel virus utilitzat com a vector ni per la font de l'antigen. El material genètic que proporciona no s'integra en el genoma d'una persona.^[1]

Els vaccins de vectors vírics permeten l'expressió de l'antigen dins de les cèl·lules i indueixen una resposta robusta dels limfòcits T citotòxics, a diferència dels vaccins de subunitats que només confereixen immunitat humoral. La majoria dels vectors vírics estan dissenyats per ser incapaços de replicar-se perquè se n'eliminen els gens necessaris.^[2]