Addicionalment pot rebre els noms de cardetes, escabiosa, escabiosa d'olor d'ambre, escabiosa de l'hort, escabiosa de marge, escabiosa marítima, escabioses, herba del sucre, herba del xarampió, herba escabiosa, vídua, viuda, viuda borda, viudes i viudes bordes. També s'han recollit les variants lingüístiques ascapiosa, asquibiosa, carpiosa, escabaiosa, escabeiosa, escabiosa d'olor d'ambar, escapiosa, escarpiosa, herba de la sarrampió, herba esquibiosa, llisibiosa, llisiviosa, vilda i vildes.[1]
Es troba a tot el Mediterrani, a prats secs, erms i marges de camins. Creix sovint molt a la vora del mar en les zones litorals.
Es cultiva també com a planta ornamental, amb varietats de flors de colors diferents.
És molt semblant a altres espècies molt comunes als camps com la vídua borda i la mossegada del diable i cal observar bé les fulles per distingir-les.
S. atropurpurea té fulles caulinars pinnatisectes,[3] les plantes desenvolupen flors púrpures o alguns cops rogenques. És nativa del sud d'Europa. Es propaga a través de les llavors que fàcilment s'adhereixen al pelatge dels animals.[4]
↑«Scabiosa atropurpurea L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 22 maig 2023].
.svg){kind=icon}
