És possible que el nom Vémars provingui dels mots llatinsvetus (vell) i mansum (masia); vella masia.
El descobriment de restes d'habitants del neolític i de cases gal·les demostra la presència humana al territori ja a la prehistòria.
Primer es construí un castell a Champfourcy, i aleshores el poblet d'"Avermart" començà a implantar-se a la vall propera al segle xi.
Al segle xii, Vémars depenia de l'arquebisbe de París i del degà de Montmorency. Al segle xiii, pertanyia a Jean de Vémars i després a Pierre de Vémars; el 1580, la senyoria passà a Louis de Crocq, escuder.
Més endavant, passà a ser propietat de Jean de Saint-Roman, i al segle xviii pertanyé al comte de la Torre d'Alvèrnia fins a la revolució francesa.