A les eleccions generals de 1977 es presentà en la província de Las Palmas una coalició entre Células Comunistas i Partido Comunista Canario-provisional (PCC(p)), sota el nom de Pueblo Canario Unido (PCU). Esdevingueren la tercera força política més votada a la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria.
Després de l'experiència del PCU, el projecte s'amplià, afegint-s'hi altres organitzacions com el Partido de Unificación Comunista Canario (que s'havia presentat en coalició amb altres partits menors a la província de Santa Cruz de Tenerife, sense obtenir el suport electoral que el PCU va obtenir a Las Palmas) i algunes organitzacions socialistes autonomistes. D'aquesta manera es formà Unión del Pueblo Canario.
En un intent d'aglutinar més forces polítiques, UPC va anar moderant els seus plantejaments i, alhora, tractà de deixar de banda els militants de base independentistes. Això provocaria friccions i enfrontaments interns que provocarien la dissolució de la coalició.
Formacions polítiques sorgides a la dissolució d'UPC
El Partido de la Revolución Canaria integrà junt al Partido Comunista de España la coalició Izquierda Canaria Unida (ICU). Sectors de l'antic Partido Comunista Canario (provisional) s'escindiren i formaren agrupacions polítiques menors que posteriorment formaran part de Frepic-Awañak.
El Movimiento de Izquierda Revolucionaria del Archipiélago Canario conservà aquesta denominació durant un temps. Posteriorment donà pas a Unión de Nacionalistas de Izquierda (UNI).
