La Universitat de Colònia (en alemany: Universität zu Köln) és una universitat d'investigació i d'ensenyament a nivell internacional a Colònia. El 15 de juny del 2012 va rebre l'estatus d'Excel·lència. És una de les universitats més antigues a Europa i, amb més de 45.000 estudiants, una de les majors universitats d'Alemanya. La universitat pertany a la Deutsche Forschungsgemeinschaft, una associació de les universitats capdavanteres en matèria d'investigació. També és el membre fundador a Alemanya de la Comunitat Europea d'Escoles de Gestió (CEMS).
L'any 1798, la universitat va ser abolida pels francesos, que havien envaït Colònia el 1794, perquè els seus professors, desitjosos de preservar la independència de la universitat, es van negar a jurar obediència a la República Francesa. No obstant això, l'últim rector (Ferdinand Franz Wallraf) es va amagar i va preservar el Gran Segell de la Universitat, que també s'usa al segle xxi.
La nova universitat (1919-avui)
El 1919, el govern prussià va donar suport a la decisió de l'ajuntament de la Ciutat de Colònia de restablir la universitat. El 19 de maig de 1919, qui era en aquell moment l'alcalde, Konrad Adenauer, va signar l'estatut de la universitat moderna.
En aquest moment, la universitat estava formada per la Facultat de Comerç, Economia i Ciències Socials (successora dels Instituts de Comerç i d'Administració Comunal i Social) i la Facultat de Medicina (successor de l'Acadèmia de Medicina). El 1920 es van afegir la Facultat de Dret i la d'Arts, de les quals el 1955 se segregaria l'Escola de Matemàtiques i Ciències Naturals per crear una facultat pròpia. El 1980, els dos departaments de Colònia de l'Escola d'Educació de Renània es va adherir a la universitat com les facultats d'Educació i Educació Especial.
La Universitat destaca en els àmbits de l'Economia i de Dret i Comerç.
Universitat de Colònia, edifici principal.
Facultats
L'Estat de Rin del Nord-Westfàlia dirigeix la Universitat de Colònia. La universitat està dividida en sis facultats, que formen en conjunt 200 camps d'estudi. Les facultats són les de Gestió, Economia i Ciències Socials, Dret, Salut (amb la clínica afiliada a la Universitat), Arts, Matemàtiques i Ciències Naturals i Humanes.
El 24 de novembre de 2004, Axel Freimuth va ser escollit rector de la universitat per quatre anys. Freimuth va succeir a Tassilo Küpper i és el quaranta-novè rector des de 1919.
El 2005 es van registrar a la universitat 47.203 estudiants, 3.718 ja graduats. El 2003, el nombre d'estudiants de post-doctorat era de 670.
El nombre d'estudiants internacionals va ser 6.157 en 2005, la qual cosa suposa el 13% del total d'estudiants. D'ells, els pertanyents a països en desenvolupament era d'aproximadament 60%, representant un total de 123 nacions. Els països més representats van ser Bulgària (10,5%), Rússia (8,8%), Polònia (7,4%), Xina (6,2%) i Ucraïna (5,7%).
Hi ha 508 professors a la universitat, entre ells 70 dones. A més, la universitat dona treball a 1.549 empleats d'investigació amb 765 addicionals en la clínica i altres 1.462 (3.736 en la clínica).
Erich Gutenberg, fundador dels estudis de negocis alemanys moderns.
Centres associats
La Universitat de Colònia manté divuit centres associats oficials[1] amb universitats de deu països. D'aquests, els de Clermont-Ferrand I i Pennsylvania State són les més antigues.
Universidade Federal do Ceará, Fortaleza (des del 1990)
Sofia University St. Kliment Ohridski, Sofia (des del 1985)
Sun Yat-sen University, Guangzhou (des del 2005)
Université d'Auvergne, Clermont-Ferrand I (des del 1962)
Université Blaise Pascal, Clermont-Ferrand II (des del 1980)
Aristotelio Panepistimo, Thessaloniki (des del 1992)
National Law School of India University, Bangalore
Hitotsubashi University, Tòquio (des del 1987)
Keio University, Tòquio (des del 1981)
Uniwersytet Wroclawski, Breslau (des del 2003)
Uniwersytet Jagiellonski w Krakowie, Cracòvia (des del 1990)