La Universitat d'Alger (àrab: جامعة الجزائر, Jāmiʿat al-Jazāʾir; francès: Université d'Alger), també coneguda com la Universitat d'AlgerBenyoucef Benkhedda (àrab: جامعة الجزائر - بن يوسف بن خـدة, Jāmiʿat al-Jazāʾir - Ibn Yūsuf ibn Ḫadda) o, més recentment, com Universitat Algiers 1, és una universitat situada a Alger, Algèria.[1] Va ser fundada el 1909 i està organitzada en set facultats.
La Universitat d'Alger, va ser creada sota la Llei del 30 de desembre de 1909.
Història
La tradició històrica de l'ensenyament superior a Algèria va començar l'any 1832, amb la creació de l'Escola Superior de Lletres d'Alger, com a forma de garantir l'ensenyament de les llengües àrab i francesa, en el context de la conquesta francesa d'Algèria. El 1849 la institució va obrir campus a Orà i Constantí, i es va integrar formalment al sistema educatiu francès regular el 20 de desembre de 1879. Posteriorment, es va crear la Superor Escola de Medicina i Farmàcia el 1833 (oficialitzada el 4 d'agost de 1857); el 1868 l'Escola de Ciències, i; el 1879 la Facultat de Dret. Tots tenien la seu a la ciutat d'Alger.[2]
El 1909 totes les institucions educatives es van convertir en facultats. Poc després, el mateix any, les facultats es van unir per formar la Universitat d'Alger.[2]
La instal·lació del govern francès lliure a Alger, convertint-la en capital de l'exili l'any 1942, està marcada per l'admissió d'un major nombre d'estudiants musulmans, que en aquell any representen l'11,4% del total d'estudiants. No fou fins al 1961 que s'equiparà el nombre d'estudiants algerians i d'origen francès.
El 19 de maig de 1956, la Unió General d'Estudiants Musulmans Algerians (UGEMA) va convocar una vaga estudiantil indefinida, que va aturar els cursos i exàmens acadèmics a la Universitat d'Alger, reunint el suport del Front d'Alliberament Nacional.
El 7 de juny de 1962, només un mes abans del referèndum d'independència d'Algèria, l'Organisation Armée Secrète (OEA), el moviment de colons que s'oposaven a la independència d'Algeria, va incendiar l'edifici de la biblioteca i va destruir 500.000 llibres.[3] La destrucció d'aquests llibres i de la biblioteca es va informar al món àrab com una tàctica de guerra o guerra bruta, coneguda com a terra cremada. Egipte, l'Iraq i Jordània van condemnar l'incendi i van emetre notes de repudi. Va demostrar que el salvatgisme del moviment anti-independentisme s'estendria a l'eliminació i, de fet, a la destrucció de la cultura mentre Algèria pretengués crear la seva pròpia cultura nacional.[4]
La reforma de l'educació superior de 1971 va abolir el sistema universitari i va agrupar les diferents disciplines per afinitats en departaments i instituts. La reforma decreta l'arabització progressiva de les disciplines, començant per determinades classes de les ciències socials (inicialment, filosofia i història). El 12 de desembre de 1998 es va restablir el sistema universitari.
L'any 2009 la universitat es subdivideix en tres noves institucions. La més important, la Universitat d'Alger Benyoucef Benkhedda (o Universitat d'Alger 1), s'erigeix com a hereva de la tradició històricoacadèmica. Mentrestant, es creen:la Universitat Abou El Kacem Saadallah (Universitat Algiers 2) i la Universitat Brahim Soltane Chaibout (Universitat Algiers 3).
L'any 2015, davant l'estat de degradació dels edificis de la universitat, professors, estudiants i simpatitzants van reclamar que la universitat fos catalogada com a patrimoni històric-arquitectònic nacional. El ministeri de Cultura va respondre a les reclamacions el juliol de 2015.[5][6]
