United Productions of America

Infotaula d'organitzacióUnited Productions of America
Dades
Tipusproductora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Indústriaanimació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1945
FundadorZack Schwartz, David Hilberman i Stephen Bosustow Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1993 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixpel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuDreamWorks Classics Modifica el valor a Wikidata
Propietat deComcast Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

United Productions of America (UPA) va ser un estudi d'animació nord-americà, que va sorgir després de la vaga del 1941 quan animadors de la Disney van decidir marxar dels estudis, ja que no satisfeien les seves necessitats artístiques. L'UPA va estar actiu des de 1940 fins a 1970. En els seus inicis, coincidint amb la Segona Guerra Mundial, van començar a produir pel·lícules i puntualment se centraven en obres de teatres i curtmetratges principalment per Columbia Pictures. Entre els seus personatges principals trobem a en Míster Magoo. Més tard va firmar un contracte amb la companyia japonesa Toho Studios.

United Productions of America va tenir un impacte significatiu sobre l'estil d'animació, contingut i tècnica, sobretot la tècnica d'animació limitada. Les seves innovacions i el seu estil original va ser reconegut i adaptat per altres grans estudis d'animació.

Història

UPA va ser fundat al voltant de l'any 1941, quan diversos animadors dels estudis Walt Disney van decidir anar-se'n de la companyia. Entre ells hi havia John Hubley, que se sentia disconforme amb l'estil ultra realista d'animació que els estudis Disney havien consolidat. Hubley influenciat per l'obra de Chuck Jones, va promoure la idea que l'animació no necessitava ser un procés per imitar la realitat, sinó que podien seguir-se els interessos artístics i creatius per fer animació. Chuck Jones, en 1942 amb els dibuixos animats "The Dover Boys" va demostrar que l'animació es podia experimentar lliurement respecte al disseny dels personatges, la profunditat i la perspectiva per crear una visió artística de l'animació.

Propaganda de la campanya de reelecció de Franklin Delano Roosevelt

Hubley juntament amb animadors com Stephen Bosustow, Zachary Schwartz, Robert "Bobe" Cannon i David Hilberman van crear Industrial Films and Poster Service on podien exposar i implementar les seves idees sobre l'animació i els processos artístics, produint pel·lícules d'animació amb llibertat per expressar idees de disseny radical allunyats dels altres estudis. Tot això va succeir durant la Segona Guerra Mundial i aquest petit estudi necessitava ingressos, d'aquesta forma, van treballar amb el govern fent propaganda.

El seu primer curtmetratge va ser Hell-Bent for Election en 1944, que promovia la reelecció de Franklin Delano Roosevelt, dirigit per Chuck Jones. El curtmetratge va tenir èxit i va donar fama a l'estudi, que es va passar a anomenar-se United Productions of America. En 1945 la pel·lícula “Brotherhood of Man”, dirigida per Robert Cannon, va ser un nou èxit, ja que, feia un al·legat en favor a la tolerància racial de les persones. La proposta va ser pionera en els missatges i a més, el seu disseny era tot el contrari a les propostes de produccions que es feien fins al moment.

Els contractes de United Productions of America amb el govern dels Estats Units per produir animació, es van evaporar ràpidament quan l'FBI va començar a investigar les activitats comunistes en Hollywood a finals de 1940. Hollywood, al final d'aquesta dècada, va patir els efectes del maccarthisme o cacera de bruixes del senador Joseph McCarthy, això va fer que, alguns membres de l'UPA fossin acomiadats, com per exemple Phil Eastman, Millard Kaufman i John Hubley.

United Productions of America i Columbia Pictures

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el futur de l'UPA era incert, ja que, no feien la propaganda per al govern. A més, van haver de buscar noves vies de subsistència, i es van veure obligats a fer curtmetratges, encara que aquest sector estava explotat pels estudis de Hollywood i hi havia molta competència.

United Productions of America va firmar un contracte amb Columbia Pictures, ja que, aquests últims no estaven satisfets amb el resultat dels seus estudis d'animació Screen Gems. Els animadors de l'UPA van realitzar els dibuixos i van aplicar els seus conceptes estilístics pels personatges de Columbia a partir de 1948. L'aplicació dels criteris estilístics als personatges de The Fox and the Crow Robin Hoodlum i The Magi Fluke van ser nominada als Òscars dins del millor film d'animació. Aquest fet, va fer que la Columbia els concedís el permís perquè els estudis d'animació creessin personatges nous. D'aquesta forma, van donar vida a Mr. Magoo, que va aparèixer per primer cop a Ragtime Bear (1949). Donat el seu èxit va passar a ser el personatge estrella de l'UPA, gràcies al seu estil únic i per innovar allunyant-se dels personatges que acostumaven a ser de gats, ratolins o conills que parlaven fent un personatge humà. La utilització d'aquest personatge, en els seus curtmetratges "When Magoo Flew"" (1953) i "Magoo's Puddle Jumper" (1955) els va portar a guanyar dos Òscars. Mesos més tard, l'UPA va anotar un nou èxit amb Gerald McBoing Boing, que va guanyar un Òscar en 1951. D'aquesta forma, les propostes de l'UPA van rebre un total de quinze nominacions als Òscars entre 1949 i 1959.

L'estil característic de l'UPA va influir en els canvis significatius d'altres grans estudis d'animació com la Warner Bross i Disney. D'aquesta forma es va començar una nova etapa en l'animació guiada per l'experimentació, que s'havia d'adaptar a moviments socials i artístics. Encara això, les pressions polítiques que queien sobre Columbia Pictures, respecte a les acusacions a John Hubley de pertànyer a grups comunistes van fer que deixés a 1952 la direcció l'UPA per passar a Stephen Bosustow.

UPA i la televisió

En 1955, Steve Bosustow va assegurar un contracte CBS amb UPA per produir una sèrie de televisió: Boing Boing-Mostrar aka The Gerald McBoing Boing Show, que es va estrenar al desembre de 1956. Aquesta sèrie va portar una gran varietat d'estils, i sobretot, l'entrada de nous membres talentosos com Ernerst Pintoff, Fred Crippe, Jimmy Murakami, Mel Leven, entre d'altres, a l'UPA. Encara que la proposta no va tenir l'èxit esperat i va desaparèixer en 1958.

Donat els problemes econòmics dels estudis, Stephen Bosutow va vendre l'estudi UPA a Henry G. Sperstein, qui va centrar l'estudi a la televisió per poder sostenir-se.Van adaptar el personatge de Mr. Magoo a la televisió i van crear una serie basada en el còmic de Dick Tracy per fer-se lloc al mercat televisiu. L'UPA es va veure obligat a accelerar el ritme de treballar i això va fer que la seva qualitat i reputació com a innovador artístic caigués.

L'estil d'animació limitada d'UPA va ser adaptat per altres estudis d'animació, sobretot pels estudis d'animació de televisió com Hanna-Barbera Productions. Aquest nou estil d'animació va fer que la televisió s'omplís ràpidament de cartoons de baix pressupost i fàcils de realitzar. El que havia sigut un procediment de mesura de reducció de despeses va acabar sent un canvi artístic. Això va fer que els orígens de l'UPA per ampliar els límits i crear una nova forma d'art, caiguessin ja que, es basaven en dibuixos de poc pressupost cosa que va fer que els productes es tornessin bàsics.

En el moment brillant de l'UPA en la televisió va arribar Mister Magoo Navidad (1962) que va inspirar als següents treballs de Magoo a la televisió en 1964.

Abandonament i Toho Studios

Saperstein va mantenir l'UPA a la dècada de 1960, fins que en 1970 va tancar permanentment l'estudi d'animació i va vendre la biblioteca de cartoons de l'UPA, encara que l'estudi va mantenir les llicències i drets en Mr.Magoo, Gerald McBoing-Boing i altres personatges. Això va portar a la contractació de United Productions of America amb DePatie-Freleng Enterprises Studios per produir una nova serie de dibuixos animats: What's New Mr.Magoo? (1977)

United Productions of America i Toho: Godzilla

En 1970, Saperstein va portar UPA en un contracte amb els estudis Toho Studios de japó per distribuir a Estats Units. A més durant els anys 70 i 80, va mantenir la seva popularitat, ja que, es va crear un nou mercat amb pel·lícules de monstres ("Kaiju"), que va fer que tingués un gran èxit entre les audiències més joves. En 1980, Toho Studios va començar a produir una nova generació de pel·lícules de monstres, començant amb Godzilla (1985). United Prodructions of America es va aprofitar del seu contracte amb Toho Studios per introduir les noves propostes kaiju al món occidental.

Donat l'associació de United Production of America smb Toho Studios, l'UPA es va deslligar amb els seus inicis dels dibuixos animats. Encara això, el llegat d'UPA és un capítol important en la història de l'animació dels Estats Units. El contracte també va donar lloc a la producció de Saperstein al primer llargmetratge de Woody Allen What's Up, Tiger Lily?

DreamWorks Animation

Henry Saperstein va morir en 1998. En 2000 la seva família va vendre l'UPA a Classic Media. El 23 de juliol de 2012, DreamWorks va comprar Classic Media per 155 $ milions, d'aquesta forma l'UPA és, ara, propietat de DreamWorks Animation. Columbia Pictures va conservar els drets d'explotació dels llargmetratges de l'UPA per a la pantalla gran, mentre que la Classic Media tenia la propietat dels dibuixos animats de televisió dels estudis.

Filmografia

1948 Robin Hoodlum
1949 The Magic Fluke

The Ragtime Bear

1950 Punchy DeLeon

Spellbound Hound

The Miner’s Daughter

Giddyap

Trouble Indemnite

The Popcorn Story

Bungled Bungalow

1951 Gerald McBoing Boing

The Family Circus

Barefaced Flaltfoot

Georgie and the Dragon

Fuddy Duddy Buddy

Wonder Gloves

Grizzly Golfer

1952 The Oompahs

Sloppy Jalopy

Rooty Toot Toot

The Dog Snatcher

Willie the Kid

Pink and Blues Blues

Pete Hothead

Hotsy Footsy

Madeline

Captauns Ourtrageous

1953 Little Boy with a Big Horn

The Emperor’s New Clothes

Safety Spin

Christopher Crumpet

The Gerald McBoing Boing Symphony

Magoo’s Masterprice

The Unicorn in the Garden

Magoo Slept Here

The Tell-Tle-Heart

1954 Bringing Up Mother

Ballet-Oop

Magoo Goes Skiing

The Man on the Flying Trapeze

Fudget’s Budget

Kangaroo Courting

How Now Boing Boing

Destination Mgoo

Frosty the Snowman

Pump Trouble

1955 When Magoo Flew

Spare the Child

Four Wheels and No Brake

Magoo’s Check-up

Baby Boogie

Magoo’s Express

Madcap Magoo

Christopher Crumpet’s Playmate

Stage Door Magoo

Rise of Duton Lang

Magoo Makes News

The Invisble Moustache of Raoul Dufy

1956 Gerald McBoing Boing on Planet Moo

Magoo’s Canine Mutiny

Magoo Goes West

Calling Dr.Magoo

The Jaywalker

Magoo Beats the Heat

Magoo’s Puddle Jumper

Trailblazer Magoo

Magoo’s Problem Child

Meet Mother Magoo

1957 Magoo Goes Overboard

Matador Magoo

Magoo Breaks Par

Magoo’s Glourious Fourth

Magoo’s Masquerade

Magoo Save the Bank

Rockhound Magoo

Magoo’s Moose Hunt

Magoo’s Private War

1958 Tress and Jamaica Daddy

Saillind and the Village Bnad

Magoo’s Ypung Manhood

Scoutmaster Magoo

The Explosive Mr.Magoo

Magoo’s Three-Point Landing

Magoo’s Cruise

Love Comes to Magoo

Spring and Saganaki

Gumshoe Magoo

1959 Bwana Magoo

Picnics Are Funs and Dino’s Serenade

Magoo’s Homecoming

Merry Minstrel Magoo

Magoo’s Lodge Brother

Terror Faces Magoo

Llargmetratges nominats i premiats als Òscar

1948 Robin Hoodlum Nominada a un Òscar
1949 The Magic Fluke Nominada a un Òscar
1950 Trouble Indemnity Nominada a un Òscar
1951 Gerald McBoing Boing Guanyadora d'un Òscar
1952 Rooty Toot Toot

Pink and Blues Blues

Madeline

Nominada a un Òscar

Nominada a un Òscar

Nominada a un Òscar

1953 Christopher Crumpet

The Tell-Tale Heart

Nominada a un Òscar

Nominada a un Oscar

1955 When Magoo Flew Guanyadora d'un Òscar
1956 Gerald McBoing Boing on Planet Moo

The Jaywalker

Magoo’s Puddle Jumper

Nominada a un Òscar

Nominada a un Òscar

Guanyadora d'un Òscar

1958 Tress and Jamaica Daddy Nominada a un Òscar

Llegat

United Productions of America a la història de l'animació, actualment, s'ha vist perjudicada per l'èxit comercial dels grans estudis com Warner Brothers i Walt Disney Pictures. Encara això, els estudis UPA van tenir un impacte significatiu en l'animació, tant pel seu estil com per les seves innovacions, que van ser adoptades i reconegudes per altres grans estudis d'animació. Van ser pioners en la tècnica de l'animació limitada, tècnica molt utilitzada entre 1960 i 1970 per abaratir despeses i que a més es va pensar com una alternativa per la tendència de recrear un realisme en les pel·lícules d'animació. Aquesta tècnica es caracteritza per línies fines o inexistent pels contorns i per l'aplicació de colors sòlids i no convencionals. A més, no tenien un tipus d'estructura convencional, prescindia de músiques comercials i utilitzaven el jazz, per tant, feien productes originals i nous.

Llançaments de DVD

ClassicMedia/SonyWonder va començar a emetre la serie Mr.Magoo en DVD en 2001. En 2011, Shout! Factory va donar a conèixer en Mr.Magoo: The television Collection que hi contenia una col·lecció de totes les produccions de televisió d'aquest personatge. En 2013, es va donar a conèixer la col·lecció Mr. Magoo Theatrical Collection que conté tots els curtmetratges de teatre i a més hi ha el llargmetratge de "1001 Arabian Nights" (film que Columbia Pictures no va emitir, donat la baixa qualitat de United Productions of America, que estava tenint en aquella época). El conjunt es va crear perquè el llançament fos el 14 de febrer de 2012, però es va endarrerir primer fins al juny, després a desembre, fins que, finalment, es va llençar en 2013, ja que, els curts van ser restaurats a partir de fonts d'alta qualitat.

Enllaços externs