|
Unitats de longitud històriques
Aquest article aborda les unitats de longitud històriques. Les unitats de longitud següents ja no s'utilitzen o es fan servir molt poc, ja que s'han substituït pel Sistema Internacional d'Unitats
Sistema tradicional japonès
|
|
Ri
|
Cho
|
Ken
|
Shaku
|
Sun
|
Bu
|
Metre
|
| Ri
|
1
|
36
|
2160
|
12.960
|
129.600
|
1.296.000
|
3927,273
|
| Chō
|
|
1
|
60
|
360
|
3600
|
36.000
|
109,091
|
| Ken
|
|
|
1
|
6
|
60
|
600
|
1,818
|
| Shaku
|
|
|
|
1
|
10
|
100
|
0,303
|
| Sun
|
|
|
|
|
1
|
10
|
0,030
|
| Bu
|
|
|
|
|
|
1
|
0,003
|
Sistema del Regne de Nàpols
Les unitats de longitud del Regne de Nàpols van ser formalitzades en 1480 per un decret del rei Ferrante:[1]
- milla = 1/60 del grau de latitud
- catena = 1/100 de la milla
- passo = 1/1000 de la milla
- pam = 1/7 del passo
Aquest sistema es va mantenir en vigor fins al segle XIX. A l'Officina di Pesi i Missoure de Nàpols es conservava un patró del pam tradicional que mesurava 263,77 mil·límetres, valor molt proper al determinat pels astrònoms de l'època, que era de 264,55 mm.[1]
Sistema tradicional maia
Longitud:
- paatan = 1/20 de k'an (aprox.).
- sab = 1/10 k'an = 2 paatans (aprox.).
- k'an (mecate) = 20 metres (aprox.).
- nak = 20 "k'aanes" o "mecates" = 400 metres (aprox.).
- lab = 20 "nakes" = 400 k'anes = 8000 metres (aprox.).
Superfície:
- k'an (mecate) = 20 metres x 20 metres = 400 metres quadrats (aprox.).
Altres unitats
- Milla romana
- Peu (unitat mètrica): el peu romà mesurava 29,5 cm, el peu castellà mesurava 27,86 cm de mitjana.
- Estadi: Mesura de longitud de Grècia, Egipte, Macedònia i Roma, equivalent a 174 metres, amb variants d'entre 134 i 172 metres. Eratòstenes la va usar per calcular la circumferència de la Terra amb un error de 400 km (1%).
- Cana, de Catalunya, equivalia a 1,555 m.[2]
- Pam de Barcelona: 19,43 cm[2]
- Colze: la mesura del colze varia, segons l'origen, entre 41,8 cm (colze comú) i 83,87 cm (colze major).
- Alna: Mesura catalana equivalent a 4 pams.[2]
- Vara La vara castellana, o de Burgos, mesurava 0,8359 m, i estava dividida en dos colzes, tres peus o quatre pams.[3]
- Llegua: la mesura de la llegua varia, segons l'origen, entre 4 km i 5 km.[4]
- Estadal superficial. Usada a Catalunya i Castella. Correspon a 16 vares quadrades (11,117 m²).
- Toesa: [5] una antiga mesura de longitud francesa que equivalia a 1,946 m.
- Quarta: 20,89 cm, similar al pam d'Astúries.
- Versta (de Rússia): 1066,8 m.
- Ana: és una unitat de longitud, que es va usar antigament a Aragó, València i Catalunya, d'aproximadament un metre,[6] més o menys llarga segons regions. Dos anes són una aba.
- Empan: mesura de longitud babilònica, igual a 0,27 metres.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Cartography in the Kingdom of Naples during the Early Modern Period». A: Cartography in the European Renaissance. University of Chicago Press, p. 940-974.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Dirección General del Instituto Geográfico y Catastral, Equivalencias de Pesas y Medidas. Madrid, 1886
- ↑ Bourdon, P.L.M.: Elementos de Aritmética, Librería de los señores viuda e hijos de Calleja, 1843. [1]
- ↑ Reial Acadèmia de la Història: http ://books.google.cat/books? id = dYqIS6jKmwMC & pg = PA49 Antiguitats segles XVI-XX pàgs. 49-51.
- ↑ Diccionari de la Reial Acadèmia http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=toesa
- ↑ Diccionari de la Reial Acadèmia http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta? TIPO_BUS = 3 & LEMA = ana
|
|