Unitat perifèrica de Beòcia

Aquest article tracta sobre la regió moderna de Grècia. Si cerqueu la regió antiga de Grècia, vegeu «Beòcia».
Plantilla:Infotaula geografia políticaUnitat perifèrica de Beòcia
Βοιωτία (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusprefectura de Grècia i unitat perifèrica de Grècia Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 26′ N, 22° 53′ E / 38.44°N,22.88°E / 38.44; 22.88
EstatGrècia
Administració descentralitzadaadministració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central
RegióGrècia Central Modifica el valor a Wikidata
CapitalLivàdia Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població130.768 (2005) Modifica el valor a Wikidata (44,3 hab./km²)
Geografia
Superfície2.952 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal32x xx 190 12 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic26x0 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2GR-03 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webviotia.com.gr Modifica el valor a Wikidata

La unitat perifèrica de Beòcia (grec: Νομός Βοιωτίας o Βοιωτία) és una unitat perifèrica de Grècia situada a la perifèria de la Grècia Central, i que correspon a l'antiga prefectura de Beòcia.[1] Pren el nom de l'antiga Beòcia, amb capital a Tebes, que avui en dia és la segona ciutat, mentre que la capital és Levàdia. Al nord hi trobem la unitat perifèrica de Fòcida i al nord-est la de la Ftiòtida; a l'oest, separades per una badia i un golf, la unitat perifèrica d'Eubea i la de l'Àtica al sud. El terreny és força muntanyós, amb el mont Helicó com a punt més alt amb els seus 1.748 metres.

Divisió administrativa

A partir de l'1 de gener de 2011, amb l'entrada en vigor del programa Cal·lícrates, les antigues prefectures van substituir-se per unitats perifèriques, que a la vegada se subdivideixen en municipis.

Beòcia se subdivideix en sis municipis[2] (numeració segons el mapa):

Referències

  1. «Unitat perifèrica de Beòcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2.  PDF

Enllaços externs