U d'Àries

Infotaula objecte astronòmicU d'Àries
Tipusestrella variable i Variable Mira Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M4.5-7.5e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióÀries Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)7,2 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,9655 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−9,261 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)5,82 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−37 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)3h 11m 3.0379s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)14° 48' 0.3119''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
ASAS J031103+1448.0 (All Sky Automated Survey)
GCRV 1753 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HD 19737 (Henry Draper Catalogue)
IRAS 03082+1436 (IRAS)
IRC +10040 (Two-Micron Sky Survey)
2MASS J03110304+1448000 (2MASS)
RAFGL 455 (RAFGL)
BD+14 526a (Bonner Durchmusterung)
CSI+14 526 1 (Microfiche edition of CSI)
TYC 654-516-1 (catàleg Tycho-2)
WEB 2858 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 30983005015975936 (Gaia Data Release 2)
U Ari (Catàleg General d'Estrelles Variables) Modifica el valor a Wikidata

U d'Àries (U Arietis) és un estel variable a la constel·lació d'Àries.[5] S'hi troba aproximadament a 2.530 anys llum del sistema solar.[6]

U d'Àries és una variable Mira rica en oxigen de tipus espectral variable entre M4 i M9.5IIIe. La seva lluentor oscil·la entre magnitud +7,2 i +15,8 al llarg d'un període de 371,1 dies.[7] El seu diàmetre angular, mesurat en banda K, és de 6,11 mil·lisegons d'arc, mentre que mitjançant ocultació lunar s'ha obtingut un valor lleugerament superior, de 7,3 ± 0,3 mil·lisegons d'arc; ambdues mesures han estat realitzades prop del mínim.[8] Així mateix, s'han observat discrepàncies entre mesures dutes a terme en diferents regions de l'espectre infraroig, que poden explicar-se per la presència d'una fina capa d'aigua calenta —entre 1.500 i 2.000 K— prop de la fotosfera de l'estel.[6] El diàmetre d'U Arietis és ~ 610 vegades més gran que el del Sol, brillant amb una lluminositat 8.400 ± 3.500 vegades major que la lluminositat solar. La temperatura efectiva estimada, 2.280 ± 80 K, és més baixa del que caldria esperar per a una variable Mira (~ 3.000 K).[6]

Com és característic en aquesta classe de variables, existeix pèrdua de massa estel·lar, que en el cas d'U d'Àries és de l'ordre de 57 × 10-8 vegades la massa solar per any. Es pensa que la seva progenitora era un estel de la seqüència principal de 1,3 masses solars.[6]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Revised catalog of spectra of Mira variables of types Me and Se». The Astrophysical Journal Supplement Series, 11-1974, pàg. 271–307. DOI: 10.1086/190318.
  2. ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. ↑ «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics, 12-1995, pàg. 269–280.
  5. ↑ «U Arietis - Variable Star of Mira Cet type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 maig 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Mondal, Soumen; Chandrasekhar, T. «Angular Diameter Measurements of Evolved Variables by Lunar Occultations at 2.2 and 3.8 Microns». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 842-852.
  7. ↑ «U Arietis» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 23 maig 2021].
  8. ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Strasbourg astronomical Data Center. pp. 773-777 (Taula consultada en CDS).