La japonesa Naomi Osaka era la defensora del títol.
L'australiana Ashleigh Barty tenia garantida el número 1 del rànquing individual en acabar el torneig independentment del seu resultat.
La britànica Emma Raducanu va guanyar el primer títol de Grand Slam del seu palmarès trencant diversos rècords. Va esdevenir la primera tennista, masculí i femení, que va guanyar un títol de Grand Slam provenint de la fase prèvia i la primera tennista de la fase prèvia que es classificava per les semifinals del US Open. També va destacar esdevenint la primera debutant en guanyar el US Open des de Venus Williams l'any 2005, la primera britànica en guanyar un Grand Slam individual des de Virginia Wade l'any 1977, la tennista amb menys rànquing (número 150) en guanyar un Grand Slam des de Kim Clijster (que havia estat número 1 del rànquing i tornava al circuit de la seva retirada) l'any 2009, i la més jove en guanyar un Grand Slam des de Maria Xaràpova l'any 2004. També destaca el fet que aquesta fou la primera final del circuit WTA que disputava, i tot just havia debutat en el quadre principal d'un torneig WTA tres mesos abans. Raducano no va cedir cap set en tot el torneig, inclosos els tres partits de la fase prèvia, i ni tan sols va disputar cap tie-break. En la final va derrotar la canadenca Leylah Annie Fernandez que també disputava la seva primera final de Grand Slam.[1]
Caps de sèrie
Quadre
- Llegenda
- Q = Classificat/da fase prèvia
- WC = Invitació (Wild Card)
- LL = Perdedor/a afortunat/da (Lucky Loser)
|
- Alt = Suplent (Alternate)
- SE = Exempció especial (Special Exempt)
- RP = Rànquing protegit
|
- w/o = No presentat (Walkover)
- r = Retirat
- d = Desqualificat
|
Fase final
Part alta
Secció 1
Secció 2
Secció 3
Secció 4
Part baixa
Secció 5
Secció 6
Secció 7
Secció 8
Referències
Enllaços externs