Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-113 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.[2] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del casc a pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièselsobrealimentats de sis cilindres i quatre temps MAN M6V 40/46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecteBrown, Boveri & Cie GG UB 720/8 que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).[2]
El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).[2] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).
L'U-133 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.[2]
L'U-133 va realitzar la seva primera patrulla, sortint del port de Kiel el 22 d'octubre de 1941 as les ordres del Kapitänleutnant Hermann Hesse i tornà a Saint-Nazaire el 26 de novembre de 1941, després de 36 dies al mar.
L'U-133 va dur a terme tres patrulles en què va enfonsar un vaixell mercant de 1.920 tones durant els seus 72 dies al mar. El 17 de gener enfonsà el destructor HMS Gurkha mentre que protegia un comboi dirigit a Malta.
El 1986 els bussejadors professionals Efstáthios "Státhis" Baramátis i Theófilos Klímis van veure per casualitat un naufragi a una profunditat de 74 metres que va ser identificat com un submarí alemany desconegut.[3] Gairebé deu anys més tard, a mitjans dels anys 90, els submarinistes grecs van identificar el mateix naufragi com l'U-133 .
↑Helgason, Guðmundur. «Ships hit by U-133». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 30 setembre 2014].
Bibliografia
Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. German U-boat commanders of World War II : a biographical dictionary. London, Annapolis, Md: Greenhill Books, Naval Institute Press, 1999. ISBN 1-55750-186-6.
Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. Deutsche U-Boot-Verluste von September 1939 bis Mai 1945 (en alemany). IV. Hamburg, Berlin, Bonn: Mittler, 1999. ISBN 3-8132-0514-2.
Gröner, Erich; Jung, Dieter; Maass, Martin. U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. London: Conway Maritime Press, 1991. ISBN 0-85177-593-4.
Galon, Dimitri. The U-133 / The Life and Death of a Historic German Submarine. 21. High Springs, Florida, 32643: Global Underwater Explorers, 2021.
Enllaços externs
Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-133». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 9 desembre 2014].
Hofmann, Markus. «U 133» (en alemany). Deutsche U-Boote 1935-1945 - u-boot-archiv.de. [Consulta: 9 desembre 2014].
.svg){kind=small}
