El riu Txu o Ču (ortografia turquesa moderna: Çu; també apareix com a Shu, Chu, Chui i Chuy; rus: Чу, kiguiz: Чүй, kazakh: Шу, xinès: Su-yeh o Sui-she) és un curs fluvial de l'Àsia central a Kirguizstan i Kazakhstan. El seu curs és de 920 km segons l'Enciclopèdia de l'Islam (en la Viquipèdia anglesa se n'assenyala 1.067 km).
Neix al Kirguizstan, a les muntanyes Tien Shan, al Terskei Alatan, i corre vers el nord-est fins a arribar a uns 6 km del llac Issiq Kul, al qual envia un braç (Kutemaldi); al curs superior se'l coneix pel nom de Kočkar; segueix cap al nord i passa per les gorges de Bugham (rus Buam) i continua al nord-oest. Rep llavors per la dreta el Gran i Petit Kebin, i per l'esquerra l'Aksu i el Kuragati; passa per la vall de Txu, on es troba la capital del país, Bixkek, i després entra al Kazakhstan: passa per la ciutat de Ču; llavors, passa per zones desèrtiques i es perd al llac desèrtic de Saumul-Kul, a uns 110 km al nord de l'Amudarià.
La zona ja estava colonitzada vers la meitat del segon mil·lenni aC en temps de la cultura d'Andrónovo (1700-1200 aC). Després hi van viure els saces i els wusun (pseudotocaris). El sogdians iranians s'hi van establir al segle vi;[1] algunes inscripcions i restes d'aquests pobles han estat trobades i descrites pel savi soviètic A. N. Bernstamm (1910-1956), que comprova que la influència siriana i romana d'Orient va arribar fins a la zona.
El 776, la vall del Ču i la del Talas foren ocupades pels carlucs (karluks), i les tribus turques es van establir també no gaire lluny. La capital regional era Suyab; el kan de la zona residia a Kuz Ordu (Balasagun). Els exèrcits musulmans només hi van arribar un cop, el 810, a la part occidental de la vall, en una campanya contra Kulan. Al segle x, hi havia una nombrosa població musulmana, però el 982 encara no era general i els nestorians sembla que hi eren majoria.
El 1141 els karluks foren dominats pels kara-khitai. El 1219, el viatger xinès Chang Chun va trobar la vall poblada i amb diverses ciutats, però després es va despoblar i el 1259 ja s'assenyalen moltes ruïnes. En aquesta regió, estava marcada la frontera entre Batu Khan i Mongke; Shayban, kan de l'Horda Blanca, hi va establir un dels seus campaments d'hivern. Una epidèmia de pesta (1338) i les guerres civils dels mongols del segle xiv, i finalment les campanyes de Tamerlà, van acabar de buidar la regió. Fins i tot, les colònies nestorianes de Pishpek i Tokmok, testimoniades per inscripcions dels segles xiii i xiv, van caure en ruïna.
Més tard, la vall va estar sota domini dels calmucs i els kazakhs i al segle xvii va passar als kan de Kokand, que va establir les fortaleses de Pishpek (o Pishkek) i Tokmok. Rússia va ocupar les dues fortaleses el 1860; en anys posteriors s'hi van establir colons eslaus. El 1924, es va decidir la divisió de l'Àsia central soviètica sota criteris ètnics i una part del riu va formar la frontera entre kara-kirguisos (kazakhs) i kirguisos. El 1932, es va establir al seu curs mitjà un gran combinat agrícola i el 1941 es van construir dues branques del gran canal del Ču.
El riu dona nom a l'óblast de Txui, la província més al nord del Kirguizstan. La ciutat de Ču al Kazakhstan també porta el nom del riu.
Nota
Bibliografia
- Chavannes, Documents sur les Tou-kiue (Turcs) occidentaux, Sant Petersburg, 1903.
|
|---|
| Principals rius | |
|---|
| Altres rius | |
|---|
