La dinastia Txola (tàmil: சோழர் குலம் - anglès: Chola) fou una gran nissaga que es va originar en una part del sud de l'Índia equivalent a grans trets al modern Tamil Nadu. Claudi Ptolemeu els esmenta com a Chorai; Plini el Vell com a Sara; i el peregrí xinès Hiuen Tsiang com a Choliya. Les referències més antigues d'aquesta dinastia es troben en inscripcions del temps d'Asoka, al segle iii aC.[1] La dinastia Txola es va mantenir fins al segle xiv, quan va ser destruïda per les invasions musulmanes.
L'era de l'Imperi txola (சோழ நாடு), aproximadament entre 850 i el 1200, fou l'edat d'or de la cultura dels tàmils.[5] La llengua tàmil es va desenvolupar i consolidar amb molts autors que varen crear una extensa literatura.[6] Les obres clàssiques de la literatura txola que s'han preservat són principalment manuscrits de fulla de palmera (Borassus flabellifer). Les inscripcions txoles en pedra citen moltes obres literàries, una part de les quals s'han perdut, com Rajarajesvara Natakam; Viranukkaviyam, de Virasola Anukkar i Kannivana Puranam, una obra de literatura popular.[7]
Kaveripoompattinam, a la costa prop del delta del Kaveri, era una ciutat portuària important.[8] Assabentat d'això, Ptolemeu, que l'anomenava Khaberis, la considerava un dels centres més importants del domini txola, juntament amb i altra ciutat portuària de Nagappattinam.[9] Aquestes dues ciutats es van convertir en centres de comerç i van atreure moltes religions, inclòs el budisme.[10] Els vaixells romans van arribar fins aquests ports. S'han trobat monedes romanes que daten dels primers segles de de la nostra era prop del delta del Kaveri.[11][12]
Altres ciutats importants eren Thanjavur, Uraiyur i Kudanthai, ara conegudes com a Kumbakonam.[8] Després que Rajendra Txola traslladés la capital a Gangaikonda Txolapuram, Thanjavur va perdre la seva importància.[13]
Història
Orígens
Hi ha molt poques proves escrites dels txola abans del segle VII d.C. Les principals fonts d'informació sobre els primers txola són l'antiga literatura tàmil del període Sangam (c. 600 aC),[14] tradicions orals, textos religiosos, temples i inscripcions de coure. Els txola medievals posteriors van reclamar un llinatge llarg i antic. Surten esmentats als Edictes d'Aixoka (inscrits entre el 273 aC i el 232 aC) com un dels veïns del sud de l'Imperi Màuria (Edicte núm. 13 d'Ashoka Major Rock),[15][16] que, tot i no estar subjectes a Aixoka, hi tenien una relació amistosa.[17] També hi ha breus referències al país dels txola i als seus pobles, ports i comerç al Periple de la Mar Eritrea (Periplus Maris Erythraei), i en l'obra una mica posterior del geògraf Ptolemeu. Mahāvaṃsa, un text budista escrit durant el segle V aC, relata diversos conflictes entre els habitants de Sri Lanka i els txola al segle I aC.[18]
Una visió comuna és que txola és, com Txera i Pandya, el nom d'una família o clan governant de l'antiguitat immemorial. L'anotador Parimelazhagar va dir: "La caritat de les persones amb un llinatge antic (com els txola, els pandyas i els txeras) són per sempre generosos malgrat els seus mitjans reduïts". Altres noms d'ús comú per als txola són Txoda,[9] Killi (கிள்ளி), Valavan (வளவன்), Sembiyan (செம்பியன்) i Cenni.[19] Killi potser prové del tàmil kil (கிள்) que significa excavar o tallar, i transmet la idea d'un excavador o treballador de la terra. Aquesta paraula sovint forma part integral dels primers noms txola com Nedunkilli, Nalankilli, etc., però gairebé deixa d'utilitzar-se en èpoques posteriors. Valavan probablement està relacionat amb "valam" (வளம்) - fertilitat i significa propietari o governant d'un país fèrtil. En general, Sembiyan s'entén com un descendent de Shibi, un heroi llegendari l'autosacrifici del qual per salvar un colom de la persecució d'un falcó, que figura entre les primeres llegendes txola i és el tema del Sibi Jataka entre les històries de Jataka del budisme.[20] En lèxic tàmil txola significa Soazhi o Saei, que denota un regne recentment format, en les línies de Pandya o el vell país.[21] Cenni en tàmil significa "cap".
Desenvolupament
Els primers txoles van governar abans del segle iii, però després hi ha un espai d'uns sis-cents anys sense notícies (vers 200-800), en què se suposa que els kalabhres van dominar el país (vers 300-600) i foren desplaçats pels pal·laves i els pandyes.[22][23][24]
A causa de la invasió de Kalabhra i el creixent poder dels pal·laves, els txolas van emigrar de la seva terra natal Uraiyur al país telugu i van governar des d'allà com a caps dels pal·laves almenys des del 540 d.C. Els txola van haver d'esperar tres segles més fins que al segle ix van emergir altre cop sota el rei Vijayalaya com a governants independents enderrocant pal·laves i pandyes.[25] Al segle xi, van conquerir el veí Regne dels pandyes i van assolar el territori fins al cap Comorin, esdevenint el poder hegemònic del sud. Els txola van regnar a Telengana. També van conquerir el país de Kongu (conegut com a Txola oriental).[26] Es creu que el nom de Coromandel que es dona a la costa oriental de l'Índia derivaria de Txolamandalam (Regne dels txoles).[27] El seu rei més important fou Kulottunga I (1064-1113).[28]
Els contratemps patits durant els darrers anys de Kulottunga I van deixar un imperi afeblit. Els successors de Kulothunga, Vikrama Txola i Kulottunga II Txola eren líders capaços i compassius que tenien cura de no implicar els seus súbdits en guerres innecessàries i invencibles. Rajaraja II, Rajadhiraja II i Kulottunga II Txola van tenir papers actius en la política del ressorgiment emergent dels Pandyas. Mentrestant, la successió de Txola s'estava fent cada cop més tèrbola amb disputes i intrigues durant els períodes de Rajadhiraja II i Kulottunga III.[29]
Després del 1279, va començar una ràpida decadència a causa dels atacs dels pandyes de Madurai, els hoysales de Dorasamudra i el kakatiyes de Warangal;[29] la dinastia fou finalment enderrocada per la invasió musulmana de Malik Kafur el 1310 i es va dividir en diverses branques d'importància només local, que van esdevenir vassalles de Vijayanagar durant el segle xiv.[30]
Llista de reis
Llista dels reis txoles durant l'apogeu de la dinastia Txola, del segle ix fins al final de la dinastia:
↑Archaeological News A. L. Frothingham, Jr. The American Journal of Archaeology and the History of the Fine Arts, Vol. 4, Núm. 1 (Mar., 1998), pp. 69–125
Bowman, John. Columbia Chronologies of Asian History and Culture (en anglès). Columbia University Press, 2000.
Chopra, P.N; Ravindran, T.K; Subrahmanian, N [2003]. History of South India; Ancient, Medieval and Modern. New Delhi: S. Chand & Company Ltd, 2003. ISBN 81-219-0153-7.
Das, Sisir Kumar [1995]. History of Indian Literature (1911–1956) : Struggle for Freedom - Triumph and Tragedy. New Delhi: Sahitya Akademi, 1995. ISBN 81-7201-798-7.
Gupta, A.N; Gupta, Satish [1976]. Sarojini Naidu's Select Poems, with an Introduction, Notes, and Bibliography. Prakash Book Depot.
Harle, J.C. The art and architecture of the Indian Subcontinent. New Haven, Conn: Yale University Press, 1994. ISBN 0-300-06217-6.
Hermann, Kulke; Rothermund D [2000]. A History of India. Routledge, 2001. ISBN 0-415-32920-5.
Kalidos, Raju. History and Culture of the Tamils: From Prehistoric Times to the President's Rule (en anglès). Vijay Publications, 1976.
Majumdar, R.C. Ancient India. India: Motilal Banarsidass Publications, 1987. ISBN 8-120-80436-8.
Meyer, Milton Walter. Asia: a concise history. Lanham, Md: Rowman & Littlefield Publishers, 1997. ISBN 0-8476-8063-0.
Mitter, Partha. Indian art. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2001. ISBN 0-19-284221-8.
Nagasamy, R. Gangaikondacholapuram. State Department of Archaeology, Government of Tamil Nadu, 1970.
Nagasamy, R. Tamil Coins - A study. Institute of Epigraphy, Tamilnadu State Dept. of Archaeology, 1981.
Nilakanta Sastri, K.A [1935]. The CōĻas. Madras: University of Madras, 1984.
Nilakanta Sastri, K.A [1955]. A History of South India. New Delhi: OUP, 2002.
Scharfe, Hartmut. Education in Ancient India. Boston: Brill Academic Publishers, 2002. ISBN 90-04-12556-6.
Smith, Vincent H. The Edicts of Asoka. Kessinger Publishing, 2006. ISBN 1-4286-4431-8.
«South Indian Inscriptions». Archaeological Survey of India. What Is India Publishers (P) Ltd. [Consulta: 30 maig 2008].
Stein, Burton. A history of India. Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publishers, 1998. ISBN 0-631-20546-2.
Thangappa, M. L.. Red Lilies And Frightened Birds: Muttollayiram (en anglès). Penguin Books India, 2011.
Thapar, Romila. Recent Perspectives of Early Indian History. Columbia, Mo: South Asia Books, 1995. ISBN 81-7154-556-4.
Tripathi, Rama Sankar. History of Ancient India. India: Motilal Banarsidass Publications, 1967. ISBN 8-120-80018-4.
Vasudevan, Geeta. Royal Temple of Rajaraja: An Instrument of Imperial Cola Power. New Delhi: Abhinav Publications, 2003. ISBN 81-7017-383-3.
Various. Encyclopaedia of Indian literature, vol. 1. Sahitya Akademi, 1987. ISBN 8126018038.
Various. Encyclopaedia of Indian literature, vol. 2. Sahitya Akademi, 1988. ISBN 8126011947.
Wolpert, Stanley A. India. Berkeley: University of California Press, 1999. ISBN 0-520-22172-9.