Junt amb els Sans Arc (Itazipco, Itazipcola, Hazipco - ‘aquells que cacen sense arcs') i Miniconjou (Mnikonju, Hoĥwoju - ‘Plantes per l'aigua’) sovint són coneguts com a Lakota Central[2] i es divideixen en nombroses bandes o thiyóšpaye.
Bandes o tiyošpaye històriques Oóhenuŋpa
Wanuwaktenula (Wah-nee-wack-ata-o-ne-lar, o Waniwacteonila - ‘Morts accidentalment’)
Sunka Yutesni (‘No mengen gossos')
Mniŝala (‘Aigua vermella’, un grup escindit dels tiyošpaye Sans Arc, també anomenats Mnisala- ‘Aigua vermella’)
Oiglapta (‘Pren tot el que queda’)
Els Oóhenuŋpa o Two Kettles d'antuvi eren part del tiyošpaye miniconjou anomenats Wáŋ Nawéǧa (‘fletxa trencada’), escindida pel 1840 i que esdevingué un oyate o tribu separada.[3]
Segons James Owen Dorsey, a finals del segle xix els Oóhenuŋpa eren dividits en dos grups:[4]
Abans de 1843 els exploradors no donen cap referència a aquesta subdivisió. La banda semblava tenir uns 800 individuss. A la mitja habitual de 7 persones per cabana, això faria que al voltant de 115 tendes (tipis quan no estan ocupats) el que equival a 230 guerrers en la norma del 2 per tenda. Afirmaven de manera variable que vivien entre altres ramats de búfals o separats d'altres bandes pel riu Cheyenne i el riu Missouri. Ells respectaven comerciants blancs i visitants i caçaven amb habilitat.D'antuvi participaven poc en les guerres però més tard ho van fer. Més tard van signar un tractat comproment-se a no atacar altres, excepte en defensa pròpia.
Referències
↑Ullrich, Jan, New Lakota Dictionary : Lakhótiyapi-English / English-Lakhótiyapi & Incorporating the Dakota Dialects of Santee-Sisseton and Yankton-Yanktonai, Bloomington, Lakota Language Consortium, 2008, ad nomen, p. 401, ISBN 0-9761082-9-1
↑Cf. DeMallie, Raymond J., "Sioux until 1850"; in Raymond J. DeMallie (ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, p. 718–760), William C. Sturtevant (Gen. Ed.), Smithsonian Institution, Washington, D.C., 2001, p. 749, ISBN 0-16-050400-7