Twee pop és un tipus d'indie pop que és conegut per les seues melodies i lletres dolces i simples, sovint amb guitarres repetitives i amb un so metàl·lic. Twee significa, en anglès, "dolç", i de fet és una alteració de la paraula "sweet" feta pels nens que estan començant a parlar. És per això que s'utilitza col·loquialment per a referir-se a tot allò massa dolç o embafós.
Aquest terme és molt controvertiu, ja que als Estats Units el terme "twee pop" és usat sovint per a referir-se a tot l'indie pop i alguna premsa musical refusa l'existència d'aquest subgènere i també hi ha gent que el titla com a subgènere dins de l'indie pop.[1]
El gènere va començar el 1986, quan la revista britànica New Musical Express va llançar C86, una recopilació de bandes amb un so nou per aquell moment, entre elles The Pastels i Primal Scream.
La banda de post-punk dels anys 70 i 80 The Television Personalities és citada sovint com una de les majors influències del gènere, conjuntament amb Buzzcocks i The Ramones. Açò és més evident a les bandes amb més influència del punk, com ara Shonen Knife. Aquestes bandes s'anomenen també en algunes ocasions com a cuddlecore.
Al Regne Unit, on el twee pop va ser més popular, la discogràfica Sarah Records va publicar els discs d'algunes de les bandes més importants, com ara Heavenly i the Orchids, amb un so sovint anomenat Anorak. Als EUA, el moviment va ser principalment impulsat per K Records, d'Olympia, Washington i va ser encapçalat per la banda Beat Happening.[2]
Actualment, aquest estil està encara en actiu, encapçalat sobretot per la banda escocesa Belle and Sebastian i amb altres grups com ara Camera Obscura, Architecture in Helsinki o Sambassadeur. Tot i això, continua sent un estil minoritari.
Referències
