Rangström davant de la granja Rangströmska a Södermalm, 1918.
Rangström va néixer a Estocolm,[1] on al final de la seva adolescència va començar a escriure cançons. El seu professor de música va suggerir que hauria de "variar una mica més les harmonies, fer-les una mica més salvatges!" Va seguir aquest consell i aviat es va guanyar el sobrenom entre els seus col·legues de "Sturm-und-Drangström".[2] Va viatjar a Berlín on va estudiar amb Hans Pfitzner entre 1905 i 1906, i també va estudiar cant amb el wagneriàJulius Hey, amb qui més tard va anar a Múnic per seguir els estudis.[2][3] Les seves composicions en aquesta època eren principalment per a veu i piano.
Entre 1907 i 1922 va ensenyar cant i de 1922 a 1925 va ser director titular de l'Orquestra Simfònica de Göteborg.[3] Va fundar la Societat Sueca de Compositors el 1918, [4] i va treballar per promocionar les obres de l'Òpera Reial Sueca de 1931 a 1936. Després d'això, va treballar com a autònom i va passar els estius a l'illa de Törnsholmen, que li havia regalat el poble de Suècia, mitjançant una recapta de diners, per a celebrar el seu cinquantè aniversari.[2]
Rangström va morir a casa seva a Estocolm després d'una llarga malaltia de la gola; el seu funeral es va celebrar a l'església de Maria Magdalena d'Estocolm i està enterrat al cementiri de Gryt, municipi de Valdemarsvik, comtat d'Östergötland, al sud-est de Suècia.[2] Va ser avi d'un dramaturg, anomenat com ell (nascut el 1944), el director artístic de Strindbergs Intima Teater (des de la seva reobertura el 2003), i oncle de l'autor Lars Gyllensten.
Obres
Moltes de les seves primeres obres van prendre la forma de poemes simfònics, com Dityramb (Ditirambe) (1909), Ett midsommarstycke (Una peça d'estiu) i En höstsång (Una cançó de tardor). Després de l'èxit d'aquests poemes, Rangström va començar a treballar en les seves quatre simfonies. La primera, composta el 1914, està dedicada a la memòria de Strindberg – August Strindberg in memoriam; la segona, de 1919, es titula Mitt land (El meu país); la tercera del 1929, Sång under stjärnorna (Cançó sota les estrelles), i la quarta del 1936, Invocatio, per a orquestra i orgue.[5][6]
Va compondre tres òperes, titulades Kronbruden (La núvia de la corona), basades en una obra de Strindberg, que es va representar per primera vegada el 1915, Medeltida (Medieval), publicada el 1921, i Gilgamesj, basada en l'Èpica mesopotàmica de Gilgamesh, escrita durant els últims anys de la seva vida. L'orquestració de Gilgamesj va ser completada pel compositor John Fernström, i es va estrenar el novembre de 1952 a la Royal Swedish Opera amb Erik Saedén al paper principal i Herbert Sandberg a la direcció. Rangström també va escriure gairebé 300 cançons i va orquestrar unes 60 d'elles.[2]
