El turbot (Psetta maxima maxima) és un peixteleosti de la família dels escoftàlmids de l'ordre dels pleuronectiformes, de contorn gairebé circular i de color gris verdós, ferrós o groguenc, amb clapes. També es coneix com a rèmol empetxinat, rèmol de petxines, rom clavellat o rom empetxinat.[cal citació]
Morfologia
Talla: màxima 100 cm, comuna de 40 a 50 cm.
Cos quasi circular i comprimit, amb els dos ulls, relativament, propers entre si i situats sobre el costat esquerre; el diàmetre ocular, més petit que la distància interorbitària i que la longitud del musell.
Línia lateral, ben desenvolupada sobre les dues cares, dibuixa una corba accentuada per sobre de les pectorals i una altra, ben diferenciada, per sobre del cap.
De 10 a 12 branquispines, a la part inferior del primer arc branquial.
Boca gran i terminal; el maxil·lar arriba al nivell posterior de l'ull inferior; les dents són petites, punxegudes i presents sobre el vòmer.
Origen de l'aleta dorsal, més proper a l'extrem del rostre que del marge anterior de l'ull.
La pectoral de la cara ocular, més gran que la situada a la cara cega.
Bases de les ventrals allargades i subiguals.
La caudal és arrodonida.
Coloració molt variable, grisenca o marronosa, adaptant-se al tipus de fons.
Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.