Tunnel of Love (àlbum)

Infotaula d'àlbumTunnel of Love
Tipusàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaBruce Springsteen Modifica el valor a Wikidata
Publicat9 octubre 1987 Modifica el valor a Wikidata
Gèneresoft rock, pop-rock i heartland rock Modifica el valor a Wikidata
Durada46:25 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaColumbia Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorJon Landau Modifica el valor a Wikidata
Formatdisc de vinil i estríming de música Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
àlbums de Bruce Springsteen en ordre cronològic
← Live/1975–85
(1986)
Spotify: 0yVaPXxdXid6zOheZshWpT Discogs: 27206 Allmusic: mw0000193300 Modifica el valor a Wikidata

Tunnel of Love és el vuitè àlbum d'estudi del cantautor estatunidenc Bruce Springsteen, publicat el 9 d'octubre de 1987. Encara que els membres de l'E Street Band van actuar ocasionalment a l'àlbum, Springsteen va gravar la majoria de les parts ell mateix, sovint amb caixes de ritmes i sintetitzadors. Tot i que les notes de l'àlbum inclouen els membres de l'E Street Band amb aquest nom, Shore Fire Media, l'empresa de relacions públiques de Springsteen, no el compta com un àlbum d'E Street Band[1] i The Rising del 2002 es va anunciar com el seu primer àlbum d'estudi amb el E Street Band des de Born in the U.S.A. L'àlbum va guanyar el premi a la millor interpretació vocal de rock, individual als premis Grammy de 1988.

El 1989, l'àlbum va ocupar el lloc número 25 a la llista de la revista Rolling Stone dels "100 millors àlbums dels vuitanta",[2] mentre que el 2012, Rolling Stone el va classificar en el lloc 467 de la seva llista dels 500 millors àlbums de tots els temps.[3] "Brilliant Disguise", "Tunnel of Love", "One Step Up", "Tougher Than the Rest" i "Spare Parts" es van publicar com a senzills.

Fons

L'escriptor de The New York Times, Jon Pareles, va dir que Springsteen "va girar cap a dins" en aquest àlbum, escrivint sobre "l'amor que ha anat malament" com a resposta als canvis en la seva vida personal, especialment el seu matrimoni en ruines amb Julianne Phillips i la seva decisió de deixar l'E Street Band.[4] Pareles va dir que la majoria de les cançons de l'àlbum parlaven de la dificultat de l'amor madur en lloc dels himnes anteriors de Springsteen a l'home treballador. Les cançons de Tunnel of Love van ser descrites com a "balades midtempo o himnes pop-rock".[5] "Brilliant Disguise" s'ha anomenat "una cançó desgarradora sobre la incapacitat de ser capaç alguna vegada de conèixer algú".[6]

A les cares B dels senzills de vinil i casset, es van incloure cançons descartades com "Lucky Man", "Two for the Road" i una cançó de 1979, "Roulette". A l'EP que va acompanyar la gira de 1988, Springsteen va incloure el tall de l'àlbum "Tougher Than the Rest", però va incloure un altre descart de The River, "Be True", un "Born To Run" acústic reordenat i una versió de "Chimes of Freedom" de Bob Dylan.

Comercialment, l'àlbum va aconseguir el triple platí als Estats Units el 19 d'abril de 1988, amb "Brilliant Disguise" un dels seus més grans èxits, aconseguint el número 5 en el Billboard Hot 100, "Tunnel of Love" també arribant al top 10, arribant al nº 9 i "One Step Up" arribant als 20 primers al número 13.[7] La gira de 1988 de Springsteen i E Street Band Tunnel of Love Express mostraria les cançons de l'àlbum, de vegades amb arranjaments cortesia de The Miami Horns.[8]

El túnel de l'amor del parc d'atraccions va ser proporcionat per l' Associació Històrica del Parc d'Atraccions Nacional per utilitzar-lo a la funda del disc del senzill Tunnel of Love.[9] Una versió de "All That Heaven Will Allow" va ser un senzill d'èxit menor per a la banda de country The Mavericks el 1995.[10]

Vídeos musicals

El cineasta irlandès Meiert Avis va dirigir els vídeos musicals de "Brilliant Disguise", "One Step Up", "Tougher Than the Rest" i "Tunnel of Love". Els vídeos es van gravar a Nova Jersey, incloent Asbury Park. El vídeo intensament personal "Brilliant Disguise" va obrir nous camins a MTV, sent una sola presa sense edicions. El vídeo de la cançó principal va ser nominat a cinc MTV Video Music Awards, inclòs el Vídeo de l'Any i, paradoxalment, el de Millor Muntatge.

Recepció crítica

Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
AllMusic 5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles

[11]

Chicago Tribune 4/4 estrelles4/4 estrelles4/4 estrelles4/4 estrelles

[12]

Encyclopedia of Popular Music 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles

[13]

MusicHound Rock 4/5[14]
Pitchfork 9.5/10[15]
Q 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles

[16]

Rolling Stone 5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles

[17]

The Rolling Stone Album Guide 5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles

[18]

Tom Hull A[19]
The Village Voice A[20]

En una ressenya contemporània per a Playboy, el crític musical Robert Christgau va escriure que, a part de la cançó d'obertura humorística i la cançó tòpica que la segueix, Tunnel of Love és "material convincent i original: es centra en la por al compromís com a patologia i la lluita contra ella."[21] Va elogiar especialment la segona meitat introspectiva de l'àlbum a la seva guia de consum per a The Village Voice, dient que mostrava la decència i la capacitat d'autoexamen de Springsteen. Steve Pond, de la revista Rolling Stone, va dir que Tunnel of Love és "un àlbum pop variat, d'escala modesta i amb un so modern" en lloc d'un àlbum de rock and roll i va considerar que les seves històries d'amor poc romàntiques són similars al treball de Springsteen amb consciència social sobre promeses trencades i somnis a Amèrica.[22]

A l'enquesta anual de crítics de Pazz & Jop The Village Voice, Tunnel of Love va quedar segon en la votació del millor àlbum de l'any.[23] Christgau, el creador de l'enquesta, el va nomenar el tercer millor àlbum de l'any a la seva pròpia llista.[24] El 1989, l'àlbum va ocupar el lloc número 25 a la llista de la revista Rolling Stone dels "100 millors àlbums dels vuitanta",[2] mentre que el 2012, la mateixa revista el va classificar al número 467 de la seva llista dels 500 millors àlbums de tots els temps.[3] El 1998, els lectors de la revista Q van votar Tunnel of Love com el 91è millor àlbum de tots els temps.[25][26]

Escrivint per a America Magazine, el sacerdot catòlic i sociòleg Andrew Greeley va argumentar que aquest àlbum exemplifica la imaginació catòlica nord-americana.[27] En un article de 2014 per a Grantland, Steven Hyden va dir que Tunnel of Love continuava sent la "gravació més subestimada" de Springsteen entre els fans, però segons la seva pròpia opinió, la millor lírica de Springsteen. "Realment no t'hauries de permetre escoltar aquest disc fins que estiguis casat durant uns quants anys", va escriure Hyden, "tot i que en aquell moment podria semblar una mica massa a prop de casa. Si Ingmar Bergman hagués nascut a Freehold i hagués fet les dents artístiques al Stone Pony, hauria fet aquest disc en lloc de Secrets d'un matrimoni. Totalment una producció dels anys 80 a part... aquest àlbum representa el blues més heavy de la carrera de Springsteen. Les cançons parlen d'homes i dones que coquetegen, tenen relacions sexuals, s'enamoren, es casen, s'avorreixen, tenen relacions sexuals amb altres persones i queden atrapats enmig d'aquella nit fosca del segon disc de The River".[28]

Llistat de pistes

Totes les cançons foren escrites i compostes per Bruce Springsteen. 

Side one
Núm. Títol Durada
1. «Ain't Got You»   2:11
2. «Tougher Than the Rest»   4:35
3. «All That Heaven Will Allow»   2:39
4. «Spare Parts»   3:44
5. «Cautious Man»   3:58
6. «Walk Like a Man»   3:45
Side two
Núm. Títol Durada
7. «Tunnel of Love»   5:12
8. «Two Faces»   3:03
9. «Brilliant Disguise»   4:17
10. «One Step Up»   4:22
11. «When You're Alone»   3:24
12. «Valentine's Day»   5:10
Durada total:
 46:25

Sortides inèdites

Tot i que es deia que s'havien gravat més de 80 cançons per a l'àlbum anterior de Springsteen, només se sap de 19 que s'haguessin gravat per a Tunnel of Love, i 12 van ser a la versió final de l'àlbum. "Lucky Man" i "Two For the Road" es van publicar com a cares B, i més tard als Tracks juntament amb altres sortides com "The Honeymooners", "The Wish" i "When You Need Me". "Part Man, Part Monkey" també es va gravar durant aquestes sessions i es va tocar en directe a la gira Tunnel of Love Express Tour. Tot i que aquesta versió no s'ha publicat, es tornaria a gravar durant futures sessions d'àlbums i finalment es publicaria. "Walking Through Midnight" és l'única altra cançó inèdita que va ser coescrita per Southside Johnny que va gravar la cançó per al seu propi àlbum, Slow Dance de 1988.

  • "Part Man, Part Monkey"
  • "Walking Through Midnight"

Personal

Músics

Tècnics

  • Toby Scott - enginyeria
  • Tim Leitner, Roger Talkov, Squeek Stone, Rob Jacobs - ajudants d'enginyeria
  • Bob Clearmountain - mescla
  • Mark McKenna - assistent de mescla
  • Jay Healy - assistent de mescles a "Tunnel of Love"
  • Bob Ludwig - masterització
  • Heidi Cron - assistent de mastering
  • Sandra Choron – direcció d'art
  • Annie Leibovitz, Bob Adelman, Kryn Taconis, Elliott Erwitt – fotografia

Gràfiques

Llites setmanals

Rendiment a les llistes setmanals de Tunnel of Love
Llista (1987–88) Posició
Australian Kent Music Report[29] 5
Llista d'àlbums austríac[30] 6
Llista Canadenca d'àlbums RPM[31] 1
Llista neerlandesa d'àlbums[32] 4
Llista francesa d'àlbums de SNEP[33] 5
Llista italiana d'àlbums M&D[34] 1
Llista japonesa d'àlbums Oricon[35] 3
Llista de Nova Zealand d'àlbums[36] 6
Llista noruega VG-lista d'àlbums[37] 1
Llista espanyola d'àlbums[38] 1
Llista sueca d'àlbums[39] 1
Llista suïssa d'àlbums[40] 2
UK Albums Chart[41] 1
U.S. Billboard 200[42] 1
Llista d'Alemanya Federal Media Control d'àlbums[43] 3

Llista de final d'any

Rendiment a les llistes de final d'any de 1987 de Tunnel of Love
Llista (1987) Posició
Llista australiana d'àlbums[29] 63
Llista canadenca d'àlbums[44] 16
Llista neerlandesa d'àlbums[45] 52
Llista francesa d'àlbums[46] 35
Llista del Regne Unit d'àlbums 49
Rendiment a les llistes de final d'any de 1988 de Tunnel of Love
Llista (1988) Posició
Llista australiana[29] 63
Llista neerlandesa d'àlbums[45] 36
Llista espanyola d'àlbums[47] 14
Llista suïssa d'àlbums[48] 14
Llista del Regne Unit d'àlbums[49] 49
Llista U.S. Billboard d'àlbums[50] 16

Certificacions i vendes

Llista Vendes Certificació Data
Estats Units[51] 3.000.000 + Disc de platí 3 x Platí 19 abril 1988
Austràlia[52] 140.000 + Disc de platí 2 x Platí 10 gener 2017
Canadà[53] 300.000 + Disc de platí 3 x Platí 27/11/1987
Espanya[47] 200.000 + Disc de platí 2 x Platí
Finlàndia[54] 40.700 + Disc d'or Or 1987
França[55] 200.000 + Disc d'or 2 x Or 1988
Nova Zelanda[56] 15.000 + Disc de platí Platí 15/05/1988
Països Baixos[57] 200.000 + Disc de platí 2 x Platí 1988
Regne Unit[58] 300.000 + Disc de platí Platí 08/10/1987
Suïssa[59] 50.000 + Disc de platí Platí 1998

Referències

  1. ↑ «Bruce Springsteen's 'The Rising' Set for July 30 release on Columbia Records». Shore Fire Media, 03-06-2002 [Consulta: 13 desembre 2007].
  2. ↑ 2,0 2,1 «100 BEST ALBUMS OF THE EIGHTIES». Rolling Stone. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «500 Greatest Albums of All Time Rolling Stone's definitive list of the 500 greatest albums of all time». Rolling Stone. 2012. 
  4. ↑ Pareles, Jon , 14-07-2002 [Consulta: 1r novembre 2007].
  5. ↑ , 27-02-1988 [Consulta: 24 juliol 2014].
  6. ↑ Cavicchi, Daniel. Tramps Like Us: Music and Meaning Among Springsteen Fans, 1998, p. 32. ISBN 0-19-511833-2. 
  7. ↑ «Bruce Springsteen - Chart history | Billboard» (en anglès). www.billboard.com. [Consulta: 2 abril 2017].
  8. ↑ «Brucebase - 1988». brucebase.wikidot.com.
  9. ↑ «About Us - National Amusement Park Historical Association» (en anglès). www.napha.org.
  10. ↑ Whitburn, Joel. Hot Country Songs 1944 to 2008. Record Research, Inc, 2008. ISBN 978-0-89820-177-2. 
  11. ↑ Ruhlamnn, William. «Tunnel of Love – Bruce Springsteen». [Consulta: 19 maig 2018].
  12. ↑ Kot, Greg «The Recorded History of Springsteen». Chicago Tribune, 23-08-1992 [Consulta: 8 juliol 2013]. Arxivat 3 de desembre 2013 a Wayback Machine.
  13. ↑ Larkin, Colin. «Bruce Springsteen». A: Encyclopedia of Popular Music. 5th. Omnibus Press, 2011. ISBN 978-0857125958. 
  14. ↑ Graff, Gary. «Bruce Springsteen». A: MusicHound Rock: The Essential Album Guide. Detroit: Visible Ink Press, 1996. ISBN 0787610372. 
  15. ↑ Sodomsky, Sam. «Bruce Springsteen: The Album Collection Vol. 2, 1987–1996». Pitchfork, 19-05-2018. [Consulta: 27 maig 2018].
  16. ↑ «Bruce Springsteen: Tunnel of Love». Q [Londres], 3-2000, pàg. 124.
  17. ↑ Pond, Steve (October 3, 1987). «Bruce Springsteen: Tunnel of Love». Rolling Stone. Arxivat de l'original el December 8, 2009. 
  18. ↑ Sheffield, Rob. «Bruce Springsteen». A: The New Rolling Stone Album Guide. 4th, 2004, p. 771–2. ISBN 0743201698. 
  19. ↑ Hull, Tom. «Streamnotes (October 2016)», 29-10-2016. [Consulta: 2 juliol 2020].
  20. ↑ Christgau, Robert «Christgau's Consumer Guide». The Village Voice [Nova York], 01-12-1987 [Consulta: 24 juliol 2014].
  21. ↑ Christgau, Robert Playboy, 2-1988 [Consulta: 24 juliol 2014].
  22. ↑ Pond, Steve. «Tunnel of Love» (en anglès). Rolling Stone, 03-10-1987. [Consulta: 29 abril 2023].
  23. ↑ «The 1987 Pazz & Jop Critics Poll». The Village Voice, 01-03-1988 [Consulta: 24 juliol 2014].
  24. ↑ Christgau, Robert «Pazz & Jop 1987: Dean's List». The Village Voice, 01-03-1988 [Consulta: 24 juliol 2014].
  25. ↑ «Top 100 Greatest Music Albums».
  26. ↑ «Rocklist.net...Q Magazine Lists».
  27. ↑ Andrew Greeley on the Catholic Imagination of Bruce Springsteen | America Magazine
  28. ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.Hyden, Steven. «[Steven Hyden Overrated, Underrated, or Properly Rated: Bruce Springsteen]». Grantland, 07-01-2014. [Consulta: 22 desembre 2016].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 Kent, David. Australian Chart Book 1970-1992. St Ives, N.S.W.: Australian Chart Book, 1993. ISBN 0-646-11917-6. 
  30. ↑ «austriancharts.at Bruce Springsteen – Tunnel of Love» (ASP) (en alemany). Hung Medien. [Consulta: 6 abril 2012].
  31. ↑ Library and Archives Canada. Arxivat April 12, 2015, a Wayback Machine. Retrieved April 6, 2012
  32. ↑ «dutchcharts.nl Bruce Springsteen – Tunnel of Love» (ASP). Hung Medien. MegaCharts. [Consulta: 6 abril 2012].
  33. ↑ «InfoDisc : Tous les Albums classés par Artiste - Choisir Un Artiste Dans la Liste» (en francès). infodisc.fr. Arxivat de l'original el 6 maig 2013. [Consulta: 6 abril 2012].Note: user must select 'Bruce SPRINGSTEEN' from drop-down
  34. ↑ «Classifiche» (en italià). Musica e dischi. [Consulta: 1r juny 2022]. Escollir "Tipo" a "Album". A continuació, al camp "Titolo" buscar-hi "Tunnel of love".
  35. ↑ Oricon Album Chart Book: Complete Edition 1970-2005. Roppongi, Tòquio: Oricon Entertainment, 2006. ISBN 4-87131-077-9. 
  36. ↑ «charts.nz Bruce Springsteen – Tunnel of Love» (ASP). Hung Medien. Recording Industry Association of New Zealand. [Consulta: 6 abril 2012].
  37. ↑ «norwegiancharts.com Bruce Springsteen – Tunnel of Love» (ASP). Hung Medien. VG-lista. [Consulta: 7 abril 2012].
  38. ↑ Salaverri, Fernando. Sólo éxitos: año a año, 1959–2002. 1st. Spain: Fundación Autor-SGAE, setembre 2005. ISBN 84-8048-639-2. 
  39. ↑ «swedishcharts.com Bruce Springsteen – Tunnel of Love» (ASP) (en suec). [Consulta: 7 abril 2012].
  40. ↑ «Bruce Springsteen – Tunnel of Love - hitparade.ch» (ASP) (en alemany). Hung Medien. Swiss Music Charts. [Consulta: 6 abril 2012].
  41. ↑ «The Official Charts Company: Bruce Springsteen – Tunnel of Love» (PHP). UK Albums Chart. [Consulta: 6 abril 2012].
  42. ↑ «Tunnel of Love - Bruce Sprinsteen» (en anglès). allmusic.com. [Consulta: 29 abril 2023].
  43. ↑ «Album Search: Bruce Springsteen – Tunnel of Love» (en alemany). Media Control. Arxivat de l'original el 12 abril 2015. [Consulta: 31 octubre 2011].
  44. ↑ «Top 100 Albums of '87». RPM. December 26, 1987. 
  45. ↑ 45,0 45,1 «Dutch charts jaaroverzichten 1987» (en neerlandès). Dutchcharts.nl. [Consulta: 1r maig 2014].
  46. ↑ «Les Albums (CD) de 1987 par InfoDisc» (PHP) (en francès). infodisc.fr. Arxivat de l'original el 1 febrer 2016. [Consulta: 4 abril 2012].
  47. ↑ 47,0 47,1 Fernando Salaverri. Fundación Autor-SGAE. Sólo éxitos: año a año, 1959–2002 (en castellà). 1, setembre 2005. ISBN 84-8048-639-2. 
  48. ↑ «Hitparade.ch - Schweizer Jahreshitparade 1988» (en alemany). Hung Medien. [Consulta: 11 gener 2012].
  49. ↑ «Complete UK Year-End Album Charts» (en anglès). Arxivat de l'original el 11 gener 2012. [Consulta: 29 abril 2023].
  50. ↑ «1988: Billboard 200 Albums» (en anglès). Billboard. Arxivat de l'original el 22 novembre 2015. [Consulta: 29 abril 2023].
  51. ↑ «Gold & Platinum RIAA Database» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2023].
  52. ↑ «2017 Accreds» (en anglès). Dropbox. [Consulta: 29 abril 2023].
  53. ↑ «Gold/Platinum» (en anglès). musiccanada.com. [Consulta: 29 abril 2023].
  54. ↑ «Kulta- ja platinalevyt» (en finès). ifpi.fi. [Consulta: 29 abril 2023].
  55. ↑ «Les Certifications & Les Ventes (búscar Bruce Sprinsteen al desplegable)» (en francès). infodisc.fr. [Consulta: 29 abril 2023].
  56. ↑ «nztop40.co.nz/chart/albums/15may 1988 NZ Top 40 Albums Chart» (en anglès). NZtop40. [Consulta: 29 abril 2023].
  57. ↑ «Goud/Platina» (en neerlandès). nvpi.nl. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2018. [Consulta: 29 abril 2023].
  58. ↑ «Tunnel Of Love» (en anglès). BPI.co.uk. [Consulta: 29 abril 2023].
  59. ↑ «Die Officiele Schweizer Hitparade» (en alemany). hitparade. [Consulta: 29 abril 2023].