Un tríptic (del grecτρίπτυχο, tri- "tres" + ptychē "plegar") és un objecte artístic que consta de tres caselles articulades, de manera que les dues caselles laterals (també anomenades ales) es poden plegar sobre la casella central.[1]
També s'anomena "tríptic" un fullet imprès doblegat en tres o bé algunes obres musicals o literàries que consten de tres parts diferenciades, com Il trittico, de Giacomo Puccini.
Història
Tríptic Harbaville (Museu del Louvre). Obra bizantina en ivori del segle X
Al món romà s'utilitzaven tauletes d'escriptura en forma de tríptic, amb una peça central i dues de laterals que es tancaven sobre aquesta.
Durant l'Edat Mitjana el format tríptic es comença a utilitzar en l'àmbit religiós, inicialment en ivoris de petit format, utilitzats com a microretaules (Tríptic Harbaville, ivori bizantí del segle X) o en reliquiaris de la Veracreu com l'anomenat Tríptic Stavelot conservat a la Pierpont Morgan Library de Nova York.
En la transició del romànic al gòtic es troben grans triptics d'orfebreria i esmalts com el que va realitzar Nicolas de Verdun per al monestir de Klosterneuburg, prop de Viena.
Als segles del gòtic es difonen els tríptics pintats o esculpits, que esdevenen una de les tipologies més característiques entre els retaules del nord i el centre d'Europa, on aquesta tipologia es manté vigent fins al segle xvii. Són molts els tríptics pintats pels primitius flamencs. A Alemanya, Àustria i el Tirol també tenen molta difusió i es coneixen com a Flügelaltäre (retaules amb ales). Els tríptics pintats per Rubens al segle xvii serien un dels últims exemples de la supervivència d'aquesta tipologia.
