|
Aquest article tracta sobre el sistema informàtic de Linux. Si cerqueu el símbol iconogràfic de tres espirals conegut com a "triskel", vegeu «Trisquela».
|
Trisquel o Trisquel GNU/Linux és un sistema operatiu basat en Linux derivat d'Ubuntu. Està disponible en diversos idiomes (anglès, francès, alemany, Castellà i gallec) i en edició Pro i Educational. Està disponible baix la forma de Live CD. Ve acompanyat dels programes Firefox (3.6.9), BitTorrent, un client de missatgeria instantània, OpenOffice, Evolution, GIMP, una ferramenta per a webcam, alguns videojocs, un reproductor d'àudio, un de vídeo, un editor de vídeo anomenat Pitivi, un programa de gravació de discos, un editor de textos, i una calculadora. No inclou l'Adobe Flash per motius ideològics de ser totalment programari lliure, sinó el programa de Flash anomenat Gnash. Té una interfície de tipus GNOME.[1]
Història
El projecte es desenvolupà l'any 2004 amb el patrocini de la Universitat de Vigo per a tindre programari educatiu amb suport en gallec. Fou presentat oficialment a l'abril de 2005 amb Richard Stallman com a convidat especial.[2] D'acord amb el director del projecte Rubén Rodríguez, el suport en gallec ha creat interés a les comunitats d'Amèrica del Sud i Mèxic que són emigrants de la província d'Ourense.[3]
En desembre del 2008, Trisquel fou inclòs per la Free Software Foundation a la seua llista de distribucions de Linux.[4]
Recepció
Jesse Smith de DistroWatch ressenyà la versió 4.0, Taranis, i la va descriure com a refinada i segura. Criticà negativament la dificultat de desfer-se de programari i criticà positivament el fet que se centrara en la utilitat més que en solament complir el criteri de ser programari lliure.[1]
Jim Lynch de Desktop Linux Reviews ressenyà la versió 5.5, Brigantia, i la va descriure com a "ben orientada i ben desenvolupada" i la recomanà per als qui es preocupen per utilitzar programari lliure i per als qui no. Afegí que la versió era adequada per a usuaris que comencen i que són ja avançats.[5]
Chris Fisher i Matt Hartley de The Linux Action Show! afirmaren que el disseny era bo i fàcil d'utilitzar. Consideren que és bo el suport per a maquinari que té Trisquel 5.5 i Trisquel 5.5 Mini i trobaren que Linux-libre kernel impedeix la funcionalitat dels aparells sense cable que tenen programari de propietari. Van concloure que Trisquel és més adequat per a usuaris experimentats i que per als nous era més adequat una altra distribució.[6]
Richard Stallman anuncià en gener del 2015 que utilitzarà Trisquel en un Thinkpad X60 en compte de la seua anterior computadora Lemote Yeelong.[7]
Maquinari suportat
El maquinari de ThinkPenguin és suportat des de Trisquel 5.5, la qual inclou jocs de xips comatibles de programari lliure.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Smith, Jesse. «Trisquel GNU/Linux - a free distribution». DistroWatch, 04-10-2010. [Consulta: 13 setembre 2012].
- ↑ «Richard Stallman, defensor del software libre, sorprendió a los universitarios» (en castellà). La Voz de Galicia, 28-04-2005. [Consulta: 26 novembre 2008].
- ↑ García, Ana. «Software libre da terra, compartindo cultura» (en gallec). ''El Progreso'', 17-05-2007.
- ↑ «Free GNU/Linux distributions». GNU.org. Free Software Foundation. [Consulta: 13 setembre 2012].
- ↑ Lynch, Jim «Trisquel 5.5». Desktop Linux Reviews, 24-04-2012 [Consulta: 28 abril 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-08-17. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ FISHER, Chris i HARTLEY, Matt. «Trisquel GNU/Linux Review - LAS - s23e05». Jupiter Broadcasting, 02-09-2012. Arxivat de l'original el 2018-06-23. [Consulta: 13 setembre 2012].
- ↑ Stallman, Richard. «Richard Stallman's personal site - How I do my computing». [Consulta: 6 gener 2015].
- ↑ antiesnob. «ThinkPenguin» (en anglès). trisquel.info, 02-06-2014. [Consulta: 24 juny 2015].
Viccionari
