Trio per a piano núm. 2 (Beethoven)

Infotaula de composicióTrio per a piano núm. 2

Retrat de Beethoven de 1801
Títol originalPiano Trio in G major, Op.1 No.2 (en) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalSonata
TonalitatSol major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1793-1795
Data de publicació1795 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 1, núm. 2
Durada32'
Part deTrios, Op. 1 Modifica el valor a Wikidata
Opus1, No. 2 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano, violí i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4d298dbe-c189-4c67-9982-936460a7ba88 IMSLP: Piano_Trio_in_G_major,_Op.1_No.2_(Beethoven,_Ludwig_van) Modifica el valor a Wikidata

El Trio per a piano núm. 2 en sol major, Op. 1 núm. 2, de Ludwig van Beethoven, és un trio per a piano, violí i violoncel compost entre 1793 i 1795. Fou publicat l'octubre de 1795 per Artaria a Viena en el conjunt dels tres Trios Op. 1. Estan dedicats al príncep Karl von Lichnowsky, un dels primers mecenes del compositor a Viena i antic alumne de Wolfgang Amadeus Mozart.[1][2]

Presentació de l'obra

Més serè que el Trio núm. 1, el Trio núm. 2 presenta una introducció en adagio escrita a l'estil de Haydn. El tercer moviment, un scherzo, mostra una idea innovadora característica de Beethoven.

Consta de quatre moviments i la seva execució dura aproximadament 32 minuts:[3]

  1. Adagio, en compàs 3/4 — Allegro vivace, en compàs 2/4, sol major (462 compassos)
  2. Largo con espressione, en compàs 6/8, mi major (124 compassos)
  3. Scherzo. Allegro, en compàs 3/4, sol major (130 compassos)
  4. Finale. Presto, en compàs 2/4, sol major (455 compassos)

Referències

  1. ↑ Cooper, Barry. J.C.Lattès. Dictionnaire Beethoven (en francès), 1991, p. 613. ISBN 978-2-7096-1081-0. 
  2. ↑ Massin, Jean. Fayard. Ludwig van Beethoven (en francès), 1967, p. 845. ISBN 978-2-213-00348-1. 
  3. ↑ «Partitura a Beethoven-haus-bonn». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 juliol 2018].