PROFILPELAJAR.COM

Tresor de Villena
	; Conjunt del Tresor de Villena
Tipus	tresorejament
Part de	Patrimoni Cultural de la província d'Alacant
Data de descobriment o invenció	1964
Lloc de descobriment	Villena
Període	edat del bronze i Bronze final
Material	or ; argent ; ferro ; ambre
Col·lecció
Localització	Museu Arqueològic José María Soler
	38° 40′ 25″ N, 0° 50′ 38″ O / 38.67371706°N,0.8438015°O

El Tresor de Villena (en castellà Tesoro de Villena) és un tresor arqueològic trobat l'any 1963 i una de les troballes àuries més impressionants de l'edat del bronze europea. Està conformat per 59 peces d'or, plata, ferro i ambre que totalitzen un pes de quasi 10 kg. Eixa magnitud el converteix en el tresor de vaixella àuria més important d'Espanya i el segon de tot Europa, només superat pel de les Tombes Reials de Micenes (Grècia).^[1] A més, destaquen les peces de ferro, ja que són les més antigues descobertes a la península Ibèrica i corresponen a una fase en la qual el ferro es considerava metal preciós i, per tant, atresorable.

El va trobar el 1963 l'arqueòleg villener José María Soler prop de Villena, i des d'aleshores ha sigut la peça clau del Museu Arqueològic de Villena. El seu descobriment va ser publicat en la majoria dels mitjans espanyols i alguns de l'estranger, principalment a França, Alemanya i els Estats Units. L'original ha estat exposat a Madrid, Alacant, Tokio i Kyoto, i existeixen dues còpies de tot el conjunt que són usades per exposar-lo sense posar-lo en perill, mentre que el tresor es conserva permanentment a una vitrina blindada del Museu Arqueològic de Villena.

Peces

El tresor està format per 66 peces, 56 de les quals s'agrupen clarament per a formar 49 objectes diferenciats. Les altres 10 peces degueren pertànyer a objectes complexos dels quals foren arrancades i és difícil determinar-les, pel que cal considerar-les com a objectes individuals. Açò ens dona un total de 59 objectes la quantitat i pes dels quals es distribueix de la següent manera:^[2]

Objecte	Quantitat	Pes (grams)
Braçalets d'or Braçalets de ferro Bols d'or Flascons d'or Flascons de plata Rematada o fermall de ferro i or Butó d'or i ambre Diversos Totals	28 1 11 2 3 1 1 12 59	5.170,35 31,85 3.508,141 380,97 556,83 50,49 5,84 49,81 9.754,31

Es pot observar la gran preponderància dels braçalets, que constitueixen quasi la meitat del conjunt d'objectes i suposen el 54% del pes. Segueixen els bols, amb el 36% del pes. Els flascons d'or i plata suposen un 6% del total, mentre que els 15 objectes restants conformen només un 4% entre tots ells. La següent taula mostra la relació entre els materials utilitzats i el pes dels mateixos entre les peces del tresor:

	Or	Plata	Ferro	Ferro i or	Ambre	Totals
Nombre de peces	60	3	1	1	1	66
Pes en grams	9.112,1252	556,8370	31,8574	50,4958	3	9.754,3154

Clarament el material més important és l'or, amb un 91% de les peces i un 93% del pes. La plata ocupa un lloc molt secundari, amb només el 4,5% de les peces i el 5,7% del pes. Les quantitats de ferro i ambre són pràcticament insignificants.

L'or del tresor

Entre les 66 peces del tresor n'hi ha tres de plata, dues de ferro i una d'ambre. Les restants són d'or, i d'elles se n'analitzaren 54 a càrrec del doctor Hartmann, del Winterberg-Landesmuseum de Stuttgart (Alemanya) el setembre de 1969. A la taula següent es mostra la composició d'aquestes peces (la proporció de plata es refereix al pes total de la peça, mentre que els restants metalls s'expressen en percentatges sobre l'or que conté):^[3]

Peça	número	plata	coure	estany	níquel	mercuri
Braçalet	2	aprox. 6	0,26	0,26	—	—
"	3	" 6	0,12	0,14	—	—
"	4	" 4	0,28	0,14	—	—
"	5	" 13	0,34	0,15	—	—
"	6	" 8	0,37	0,34	—	—
"	7	" 6	0,17	0,15	—	—
"	8	" 5	0,22	0,17	—	—
"	9	" 7	0,17	0,18	—	—
"	10	" 5	0,24	0,28	—	—
"	11	" 6	0,22	0,17	—	—
"	12	" 4	0,30	0,11	—	—
"	13	" 7	0,29	0,29	—	—
"	14	" 5	0,19	0,12	—	—
"	15	" 7	0,17	0,074	—	—
"	16	" 7	0,36	0,12	—	—
"	17	" 4	0,04	0,013	—	—
"	18	" 8	0,37	0,062	—	—
"	19	" 5	0,16	0,28	—	—
"	20	" 9	0,27	0,21	—	—
"	21	" 11	0,62	0,17	aprox. 0,02	—
"	22	" 5	0,20	0,35	—	—
"	23	" 9	0,64	0,30	—	—
"	24	" 6	0,18	0,10	—	—
"	25	" 9	0,25	0,18	—	—
"	26	" 8	0,13	0,20	—	—
"	27	" 9	0,18	0,23	—	—
"	28	" 6	0,10	0,031	—	—
"	29	5-10	0,24	0,11	—	—
Bol	30	5-10	0,30	0,22	—	—
"	31	10-15	0,70	0,18	—	—
"	32	5-10	0,18	0,12	—	—
"	33	5-10	0,24	0,12	—	—
"	34	5-10	0,20	0,086	—	—
"	35	* 10	0,26	0,14	—	—
"	36	aprox. 4	0,15	0,068	—	—
"	37	" 6	0,25	0,087	—	Sp. (?)
"	38	" 4	0,15	0,12	—	—
"	39	" 7	0,16	0,14	—	—
"	40	" 7	0,17	0,12	—	—
Flascó	41	" 6	0,32	0,16	—	—
"	42	" 4	0,16	0,11	—	—
Fermall	46	" 5	0,92	0,28	0,30	—
Passador	47	" 3	0,20	0,17	—	—
Montura	48	" 6	0,11	0,18	—	—
Fermall	51	" 7	0,28	0,064	—	—
Peça calada	52	" 11	0,02	0,12	—	—
Contera	53	" 7	0,02	0,16	—	—
"	55	" 6	0,58	0,17	—	—
Peça calada	56	" 8	0,59	0,14	—	—
"	58	" 8	0,25	0,22	—	—
Virolla incisa	59	" 4	1,20	0,31	—	—
"	60	" 5	0,22	0,20	—	—
"	61	" 6	0,25	0,20	—	—
Lamineta	65	" 4	0,05	0,22	—	—

D'acord amb Hartmann, la quantitat de plata que contenen totes les joies és d'origen natural i la seua proporció de coure la que existeix en l'or extret d'arenes fluvials. Ni el riu Segura ni el Vinalopó han sigut mai considerats aurífers, però no es pot descartar que ho hagen estat en altres temps. Figueras i Pacheco va parlar d'unes denúncies mineres al terme de Guardamar del Segura,^[4] mentre que Juan Bautista Carrasco adduu el testimoni de l'Estadística oficial per afirmar l'existència de mines d'or a Sant Fulgenci,^[5] i l'explicació del Mapa Geológico de España de 1951 afirma sobre el criador de coure de Santomera que és "una massa de prou consideració de pintes de coure, coures rojos, carbonats verd i blau i, no poques vegades or nadiu, precisament al contacte d'una erupció hipogènica".^[6]

També en època antiga s'ha parlat de la riquesa aurífera d'aquesta àrea. Francisco Diago, per exemple, comenta que a la Serra de Mariola (el límit meridional de la qual és la Peña Rubia de Villena), tenia Sext Mari les mines d'or que el van fer l'home més ric d'Espanya.^[7] Ibarra, per la seua part, comenta d'Elx que "en les entranyes de la seua terra el metall més preciós, que des dels primers temps ambicionà l'home i el que havia de despertar la seua cobdícia en explotar-lo en llunyanes edats, com ens donen eloqüent testimoni nombrosos treballs portats a terme a la Serra del Molar, en època desconeguda per tan remota".^[8] Per tant, per a Soler resulta cert que el Cabezo Redondo durant l'Edat del Bronze va ser un "riquísim focus cultural capaç d'irradiar la seua influència fins a regions molt llunyanes".^[3]

Les peces de ferro

Els dos objectes de ferro (46/47 i 67) posseeixen gran interès, ja que es tracta dels objectes d'aquest material més antics apareguts a la península Ibèrica i corresponen a un estadi arcaic de l'ús d'aquest metall, quan hom el considerava un metall noble i, per tant, s'empra en elements d'orfebreria ornamental, una tesi que ja apuntà José María Soler.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Ministerio de Cultura y Educación. «RESOLUCIÓN de 7 de enero de 2003, de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Consejería de Cultura y Educación, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural a favor de la colección arqueológica del Tesoro de Villena» (pdf) (en castellà). BOE p. 7798-7802, 1 2003. [Consulta: 6 desembre 2009]. «Desde el punto de vista histórico, artístico y arqueológico, el Tesoro de Villena constituye un depósito no normalizado, por su peso y contenido (A. Perea). De hecho, se trata del segundo tesoro de vajilla áurea más importante de Europa, tras el de las Tumbas Reales de Micenas en Grecia (A. Mederos). [Des del punt de vista històric, artístic i arqueològic, el Tresor de Villena constituïx un «unicum», un dipòsit no normalitzat, pel seu pes i contingut (A. Perea). De fet, es tracta del segon tresor de vaixella àuria més important d'Europa, darrere del de les Tombes Reials de Micenes a Grècia (A. Mederos).]»
↑ SOLER GARCÍA, José María. Los tesoros de Villena [Els tresors de Villena] (en castellà). Editado por Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005. [Madrid]: Otra ed.: Historia 16, Año VII, núm. 73 (mayo 1982), pp. 121-128., 1967. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
↑ ^3,0 ^3,1 SOLER GARCÍA, José María. El oro de los tesoros de Villena [L'or dels tresors de Villena] (en castellà). Edición digital: Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005. València: Servicio de Investigaciones Prehistóricas de la Diputación Provincial de Valencia, 22 p. (Serie de trabajos varios; 36), 1969 [Consulta: 18 octubre 2009].
↑ Figueras Pacheco, Francisco «Provincia de Alicante» (en castellà). Geografía General del Reino de Valencia. Carreras Candi [Barcelona], s. a..
↑ Carrasco, Juan Bautista. Geografía General de España (en castellà), 1861, p. 676.
↑ Dupuy De Lome, E.; A. Almela. Explicación de la Hoja núm. 913 (Orihuela) del Mapa Geológico de España (en castellà), 1951, p. 77.
↑ Diago, Francisco. Anales del Reyno de Valencia (en castellà). I, 1613, p. 136 v.
↑ Ibarra, A. Illici, su situación y antigüedades (en castellà), 1879, p. 27.